LES PROPOSTES D'ICV-EA
La immigració és un dels assumptes de més importància
social del nostre temps i de la nostra societat. És ja, i ho serà
més en el futur, un factor determinant per al nostre desenvolupament
demogràfic, econòmic, social i cultural. D'aquí que
fer una política d'immigració encertada sigui de gran importància
per combatre l'exclusió social, ampliar la democràcia i
desenvolupar una societat igualitària i solidària.
Defensem una política d'immigració en què el concepte
de ciutadania vinculi també a les persones immigrades. Aquestes
han de gaudir d'igualtat de drets i deures, d'igualtat d'oportunitats
i de tracte, respecte a la resta de la població.
La normativa d'immigració ha d'afavorir l'entrada legal dels fluxos,
perquè des del primer moment l'acollida, la inserció laboral
i la integració social dels i les immigrants siguin positives.
Els drets que la normativa estableix no han de generar situacions d'inferioritat
per a la població immigrada. Ambdós aspectes són
la base de les nostres propostes en el terreny legislatiu i de política
migratòria.
Junt amb això, defensem el desenvolupament de polítiques
socials àmplies per corregir les actuals situacions de discriminació
i segregació que pateix la població immigrada. Aquestes
polítiques socials són responsabilitat de totes les Administracions
Públiques, però en aquest terreny entenem que a Catalunya
té especial importància l'actuació de la Generalitat
de Catalunya.. Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és
bàsicament fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que
qualsevol de nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de
la nostra societat i que són més enllà de la religió;
el treball, l'educació, el veïnatge, l'oci... Gran part del
que se'ns presenta com a conflictes culturals, responen més aviat
a desigualtats socials produïdes per un sistema i una legislació
que posa traves a la integració de les persones immigrades.
És en aquest sentit que van les propostes d'Ic-v per a la Convivència
i la Ciutadania.
UN PLA GENERAL DE PRIMERA ACOLLIDA PER A CATALUNYA
La recepció continuada d'immigració requereix d'uns serveis
de recepció que a Catalunya no estan desenvolupats. Aquesta acollida
determina en bona part el seu procés d'integració social
el que el situa com a un dels aspectes més importants. Per tal
que aquesta recepció es realitzi amb el màxim èxit
possible cal temps i unes condicions determinades. En aquest sentit són
interessants experiències que s'han donat en algunes societats
del nord d'Europa on es realitza un acompanyament durant la immersió
social i cultural amb una garantia temporal de les necessitats bàsiques.
La gestió del Pla d'acollida correspon als ajuntaments i la Generalitat,
però haurà d'acordar-se amb el Govern central per al seu
finançament. Això suposa crear-ne els serveis necessaris
per a la seva implantació així com l'adequació dels
serveis d'atenció i informació per tal de que puguin atendre
a la població acabada d'arribar.
El Pla ha de considerar aspectes com ara:
- L'allotjament temporal per a aquelles persones que així ho
requereixin. Catalunya ha de disposar d'una xarxa de places d'allotjament
adient a la realitat immigratòria que tenim. Això suposa
preveure el nombre de places que hagin d'existir i la seva distribució
territorial, els protocols i normatives que hagin de regir aquest servei,
etc
- La promoció de l'empadronament immediat dels acabats d'arribar
com a mida d'integració i alhora via d'accés als diferents
serveis bàsics que aquest comporta.
- La Informació i assessorament legal. Desenvolupament d'una
xarxa de centres d'atenció a estrangers sobre els aspectes legals
que els afecten.
- L'accés immediat garantit al dret a la salut per tal d'eliminar
l'existència de persones mancades de Targeta Sanitària
sigui quina sigui la seva situació administrativa.
- Incorporació immediata dels menors acabats d'arribar.
- L'ensenyament del català i del castellà amb l'oferta
suficient de cursos.
- Assessorament per a l'ocupació; serveis d'informació
i actuacions dirigides a facilitar la recerca d'ocupació.
DESENVOLUPAMENT DELS ASPECTES PRIORITARIS PER A LA INTEGRACIÓ
SOCIAL DELS IMMIGRANTS I LES IMMIGRADES
Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és bàsicament
fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de nosaltres.
Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat i que
són més enllà de la religió; el treball, l'educació,
el veïnatge, l'oci..
Pla d'integració en l'accés a l'habitatge.
L'accés a l'habitatge és un dels aspectes clau per a la
integració. Si bé les condicions d'accés a l'habitatge
per part de les persones immigrades no són en molts aspectes diferents
a les que pateixen altres sectors amb rendes baixes. Aquest està
mediatitzat pels condicionants econòmics i legals. Aquests actuen
sobre les formes d'accés, tipus de contracte i les condicions de
les mateixes. En aquest sentit cal indicar que les mesures iniciades per
la Generalitat dins del Pla Interdepartamental d'immigració han
tingut una incidència escassa degut a la minsa inversió
en l'execució dels programes d'accés a l'habitatge.
Les dificultats que sovint tenen els immigrants per a accedir a pisos
de lloguer, degut als preus abusius que se'ls demanen o simplement a la
negativa per part dels propietaris a llogar-los-els, està comportant
l'assentament de barraques a les afores de determinats municipis o l'anomenat
"barraquisme vertical" que assenyala la situació d'amuntegament
en alguns pisos, el lloguer d'una mateixa habitació per torns o
l'ocupació d'habitatges en mal estat, petits "no-dignes"
atenent als paràmetres de la societat catalana.
La precarietat laboral i legal suposa un afegit de desconfiança
per part dels llogaters de la solvència de les persones estrangeres.
L'amuntegament, especialment en el cas dels irregulars que tot just acaben
d'arribar, és aprofitat com a excusa per part dels propietaris
i llogaters per posar preus de lloguer més alts pels immigrants
que per a la població autòctona que no les acceptaria en
les mateixes condicions degut a les mancances que ofereix.
En conseqüència, l'actuació de les institucions públiques
en relació amb l'accés dels immigrants a l'habitatge ha
d'anar en dos direccions essencials:
- Polítiques actives per fer accessible l'habitatge al conjunt
de la població.
- Combatre la discriminació que pateixen les persones immigrades
a l'accés a l'habitatge. Aplicació i enduriment de les
penes per discriminació.
- Control de les situacions de discriminacions, tant pel que fa als
propietaris com als agents i administradors que les accepten.
- Creació de mecanismes de mediació entre el mercat i
els immigrants respecte a preus, condicions d'habitabilitat i de contractació.
La situació de la que partim fa que haguem de prestar una atenció
especial als barris prèviament ja més degradats i que s'estan
convertint en els principals nuclis de concentració de la immigració
amb més dificultats.
- Creació de noves infraestructures relacionades amb les noves
necessitats.
- Creació de serveis d'oci i cultura en els que es puguin relacionar
les poblacions immigrades i autòctona.
- Transport públic de qualitat per evitar l'aïllament.
- Implicació de tots els agents i actors presents als barris,
amb la participació dels ciutadans per la construcció
del "seu" espai de residència i de vida
Altres actuacions relacionades amb el tema de l'habitatge són
les referides a les necessitats d'habitatge temporal, tant pel que fa
a una primera acollida com pels treballadors de temporada, majoritàriament
immigrants. Pel que fa a aquests últims cal establir la responsabilitat
de l'empresari contractador de proporcionar una residència digna
a les persones que contracta per a les campanyes agrícoles. Han
d'establir-se les possibles opcions d'habitatges temporals com ara albergs
(amb un màxim de places), xarxes de pisos, habitacions... Les administracions
públiques, i especialment la Generalitat des de les inspeccions
de treball i sobre les condicions d'habitabilitat hauran de vetllar pel
compliment dels requisits bàsics d'un habitatge digne.
Aquesta acció ha de ser coordinada amb els agents socials i sindicats
pel que fa al control, disponibilitat d'ocupació i de residència.
Accés a l'educació
L'escola és un dels principals espais d'integració social
i com a tal bàsic en un procés de convivència. És,
a més, el lloc on es construeix el futur i la mentalitat dels nous
ciutadans. El repte al que s'enfronta a partir d'aquesta nova situació
és el d'aconseguir que els infants i joves en els seus centres
escolars rebin una educació que valori la diversitat com a un factor
d'enriquiment per tothom i alhora afavorir un procés d'escolarització
dels fills i filles d'immigrants estrangers de forma normalitzada amb
els recursos necessaris per a una correcta adaptació.
Per assolir aquests objectius és necessari:
- Evitar, sense mesures traumàtiques i respectant en l'últim
cas la decisió de la família, la concentració de
fills d'immigrants en determinades escoles per tal d'evitar fenòmens
de guettització, estigmatització per part de la població
autòctona i possibilitar una integració real en la societat
d'acollida. El nombre d'alumnes d'aquestes característiques a
les escoles hauria de ser en principi similar a la seva presència
a l'entorn de la mateixa.
- Cal defensar el dret a l'escolarització de tot nen i nena,
amb els dictats i procediments necessaris per garantir que tots els
fills i filles d'immigrants sigui quina sigui la seva situació
jurídica i dels seus pares accedeixin a l'ensenyament obligatori
als centres públics i concertats per igual. Cal preveure i cobrir
les necessitats dels alumnes d'incorporació tardana.
- Dotació suficient dels Centres de Recursos pedagògics
i centres d'ensenyament de materials adaptats per a l'educació
intercultural, tant per l'ús del professorat com de l'alummnat.
Així mateix cal una formació continuada dels professionals
de l'educació per tal de que puguin respondre professionalment
a la realitat canviant de l'alummnat.
- Difusió adequada i en les llengües necessàries
de la informació referida al funcionament del sistema educatiu,
centres escolars de la zona i les seves característiques, serveis,
procés, requisits i períodes de matriculació i
vies de participació.
- Revisió dels continguts de llibres de text i de consulta i
de materials didàctics que s'utilitzen en els centres d'ensenyament
per tal d'evitar informacions i interpretacions amb connotacions etnocèntriques
i discriminatòries.
- Valorar en els calendaris escolars, tant a les activitats lectives
com a les complementàries, tenint en compte els costums i els
hàbits de les diverses comunitats. Respectar els costums alimentaris
dels fills i filles dels immigrants en els menjadors escolars.
- Elaboració d'una normativa sobre convalidacions de títols
i adaptacions excepcionals.
Accés al treball
La inserció laboral és la base per a la integració
social de tota persona que hagi immigrat a la recerca de feina. Les persones
immigrades pateixen condicionaments específics en la recerca d'ocupació;
la creació d'un mercat específic de treball fa que en alguns
segments aquests hi accedeixin amb certa facilitat (es tracta de les feines
generalment pitjor pagades i més dures), altrament el seu accés
a la majoria de sectors es troba dificultat pels condicionaments legals
i les actituds discriminatòries.
La necessitat de comptar amb el permís de treball en vigència,
les dificultats que planteja un deficient coneixement de l'idioma, el
poc coneixement de l'entorn social i laboral, les dificultats en la convalidació
o reconeixement dels seus títols professionals... són dificultats
afegides per a la població immigrada.
- La provisió de cursos de català i castellà per
a adults, en quantitat suficient per atendre a tota la població
immigrada que els necessita.
- La formació ocupacional ha d'adaptar-se a les noves necessitats
creades per la població immigrada. Això implica disposar
de mediadors, desenvolupar noves especialitats d'acord amb la nova demanda,
realitzar cursos de formació al voltant de l'entorn socio-laboral,
etc..
- Programes de reciclatge laboral amb la funció d'adaptar la
formació professional de la persona immigrada al nostre entorn
productiu.
Altres actuacions importants relacionades amb la inserció laboral
són les que s'adrecen a la lluita contra l'explotació. En
aquest cas proposem dos tipus de mesures:
- Les actuacions per combatre l'explotació il·legal d'immigrants
en situació irregular. Desenvolupament d'un pla adreçat
a perseguir la il·legalitat i l'explotació amb un ampli
programa d'actuacions del mercat de treball, malgrat que formalment
depengui del Govern Central.
- Les actuacions per combatre les situacions de discriminació
pel que fa a l'accés a l'ocupació o a les condicions laborals.
Actuació coordinada de la Generalitat amb els sindicats i organitzacions
empresarials amb compromisos per eliminar-les, campanyes de sensibilització
i inspeccions pel compliment dels drets laborals.
Integració de la Dona Immigrada
Entre les persones immigrades hi ha tant homes com dones, en proporcions
equivalents. Malgrat això, els homes tenen major visibilitat social.
I és que les dones estan sotmeses a una major irregularitat laboral
i, a més, el temps que han de dedicar a la tasca domèstica
(realitzada en el domini privat) provoca una invisibilitat de les dones,
cosa que reforça el tòpic de les dones immigrades, especialment
d'alguns dels col.lectius, com a dones "tancades a casa". Aquesta
invisibilitat no sols fomenta determinats prejudicis, sinó que
dificulta l'adopció de mesures eficients orientades cap a aquesta
meitat de la població immigrada que són les dones.
Pel que fa a la inserció social, les dones tenen majors dificultats
que els homes, ja que en elles s'acumulen les discriminacions que les
afecten com a persones immigrades i com a dones. Això s'expressa
molt clarament en el context laboral, on pateixen les conseqüències
de la segregació existent, de manera que desenvolupen feines poc
qualificades i, a més, les dones predominen en el servei domèstic,
sotmès sovint a relacions laborals irregulars.
Seria un error considerar les dones immigrades estrangeres com un col·lectiu
homogeni. Hi ha una gran diversitat de procedències, de nivells
socioeconòmics, i els motius i formes d'arribar al nostre país
són també diversos. Hi ha dones que arriben a través
del reagrupament familiar, però n'hi ha moltes d'altres que han
emigrat pel seu compte: se n'és conscient en el cas de filipines
i dominicanes, per exemple, però també n'hi ha de magribines
i de molts altres llocs que han arribat soles. D'altra banda, hi ha dones
molt condicionades per la subjecció patriarcal, mentre que n'hi
ha que procedeixen de tradicions més igualitàries.
En tots els casos, les dones acostumen a tenir un paper bàsic
en la família i la cura dels seus membres. Això fa que tinguin
un paper de mediadores en la relació amb les institucions educatives
i sanitàries, així com amb els serveis socials. I aquest
és un element importantíssim que cal tenir en compte a l'hora
de propiciar mecanismes d'integració social.
Els processos d'integració són lents. Cal propiciar els
mitjans per facilitar la inserció econòmica i social de
les persones immigrades estrangeres i vetllar perquè es treballi
des d'una perspectiva que incorpori el gènere. Cal, a més,
respectar les diferències, però no des del relativisme acrític,
sinó des del diàleg, l'intercanvi d'experiències,
la comprensió mútua i la negociació. Els límits,
en tot cas, vénen marcats per les lleis existents (que poden negociar-se
i canviar-se) i pel respecte als drets humans.
A partir d'aquestes consideracions, des d'IC-V plantegem:
- Les polítiques d'integració de la immigració
estrangera han d'incorporar la perspectiva del gènere i atendre
les situacions específiques de les dones.
- Promoure programes específics per a la formació i inserció
laboral de les dones que tenen especials dificultats i que contemplin
la situació de les dones immigrades estrangeres amb més
recursos i facilitin la promoció social i econòmica.
- Garantir i estimular l'accés als serveis educatius de les dones
immigrades com un element essencial en la seva promoció personal
i social. Prendre mesures per agilitzar la convalidació de les
titulacions del país d'origen i per facilitar la continuïtat
en els estudis.
- Potenciar la participació a associacions i estimular els grups
o associacions promoguts per les dones immigrades estrangeres. Així
mateix cal establir espais de coneixement i suport entre dones immigrades
i autòctones.
- Garantir i estimular l'accés de les dones immigrades als serveis
de salut reproductiva i sexual i, en general, als serveis sanitaris.
- Donar una atenció específica a les dones immigrades
víctimes de la violència, ja que l'actual Llei d'estrangeria
limita l'accés de les que no han aconseguit regularitzar la seva
situació als serveis existents.
- Crear mesures per fer possible que les persones arribades a través
del reagrupament familiar puguin tenir accés a la contractació
laboral, ja que les restriccions actualment existents discriminen, en
la pràctica, les dones;
- S'ha de donar suport públic en els processos de separació
de les dones immigrades, especialment de les que no són econòmicament
depenents dels seus marits;
- S'han de combatre les xarxes mafioses que intervenen en l'arribada
de persones immigrades estrangeres, en comptes de convertir aquestes
persones en culpables de la seva situació irregular, i cal combatre
especialment el tràfic de dones i de criatures.
IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
La integració social de la població immigrada ha d'entendre's
com a integració ciutadana, i conseqüentment, l'accés
de les persones immigrades als espais de participació ciutadana
existents a la nostra societat ha de ser un important objectiu de les
polítiques públiques. D'altra banda la implicació
de les persones immigrades en el disseny del futur i el present del país
i el barri on viu conjuntament amb la resta de la ciutadania ha de ser
el senyal més clar de l'assoliment d'una societat diversa però
cohesionada alhora.
La legislació actual nega el dret de vot als residents no-comunitaris
(excepte en situacions de reciprocitat difícilment aplicables),
fet que constitueix una dificultat important per a la seva integració
ciutadana. Cal reclamar el sufragi universal com a element fonamental
com així ho hem fet durant l'actual legislatura al Congrés
demanant el dret de vot per a les persones immigrades en totes les eleccions,
a partir d'un mínim d'1 any de permanència per a les municipals,
i de 3 anys per a la resta.
Tanmateix a més del vot existeixen altres mecanismes de participació
ciutadana als que s'ha de promoure la incorporació de la població
nouvinguda. Aquesta participació ha de ser tant dins de les estructures
més comunes (AAVV, AMPAs, Casals de joves, associacions...) , en
associacions pròpies així com en els organismes locals específics
de participació de la immigració.
Per tal de fer possible aquesta participació cal:
- Equips de mediació per l'acompanyament i informació
necessària al voltant dels centres, associacions o espais de
participació existents i per promoure la seva participació.
- Dotació recursos als moviments associatius per a la promoció
de la participació.
- Campanyes informatives en diverses llengües sobre els mecanismes
de participació.
- Desenvolupament d'activitats culturals, festives, esportives... dissenyades
per que puguin respondre també a l'interès de la població
immigrada.
|