Índex

Tu que vols una major igualtat home-dona

Plantejament marc:

La dona ha d'estar present en tots els àmbits de la societat, en igualtat d'oportunitats.

Propostes:

• Impulsarem la igualtat retributiva entre dones i homes, tant pel mateix treball com pel treball del mateix valor.
• Emprendrem accions específiques que afavoreixin l'esperit empresarial de les dones, amb mesures com el sistema de microcrèdit adreçat a dones emprenedores.
• Promourem programes concrets i accions per eliminar l'anomenat "sostre de vidre".
• Aprovarem la Llei per a la promoció de la igualtat entre els homes i les dones.
• Crearem l'Observatori Català de les Dones.
• Impulsarem el V Pla d'Actuació per a la Igualtat d'Oportunitats.
• Impulsarem la regulació d'un sistema voluntari de cotització per a les persones mestresses de casa, que els permeti accedir, després d'uns anys d'aportacions, a una prestació que sigui equivalent a una pensió.
• Promourem l'establiment de codis ètics en els mitjans de comunicació per garantir la protecció de la dignitat humana, especialment en les qüestions de gènere.
• Crearem programes de reorientació professional per a dones, per tal de canviar la feminització de les carreres, així com la formació professional de les dones en el camp de les noves tecnologies.
• Incentivarem la realització d'investigacions relacionades amb la igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, com a matèria transversal en les disciplines acadèmiques o en les àrees de recerca científica.
• Reforçarem l'execució de la política d'igualtats d'oportunitats, per tal d'eliminar els obstacles que dificulten la participació de les dones en la presa de decisions.
• Promourem les reformes necessàries per tal que la composició de les institucions i òrgans col·legiats d'interès públic, responguin al principi de la participació equilibrada entre homes i dones en la presa de decisions.

Tu i la prevenció i atenció social a les víctimes de violència domèstica

Plantejament marc:

Ens proposem eradicar la violència domèstica.

Propostes:

• Promourem l'enduriment de les penes als agressors, fent, entre altres mesures, que també siguin embargats dels seus béns per reparar el dany causat a les víctimes.
• Prioritzarem la prevenció i la detecció, desenvolupant accions de promoció positiva de les persones i el seu entorn familiar i comunitari, i accions de resposta immediata quan es presenten indicis de maltractament.
• Formarem equips de visitadors de famílies per donar servei a barris o zones de risc i detectar maltractaments dels infants, adolescents, dones i persones grans.
• Garantirem la universalitat i la continuïtat de l'atenció a la víctima de violència domèstica, des que es produeix la urgència fins que aquesta pugui fer una vida plenament autònoma i independent, donant a cada dona l'atenció i el suport que requereixi segons la seva situació.
• Promourem la coordinació, en un mateix circuit, dels serveis assistencials, cossos policials, professionals de l'atenció psicològica, i tots aquells professionals que intervinguin en l'atenció a les dones víctimes de violència domèstica, per aconseguir un tractament integral, que eviti la victimització secundària.
• Crearem unitats de valoració de la violència familiar, per tal de poder avaluar la perillositat real de l'agressor des de la primera denúncia de la víctima.
• Consolidarem, la xarxa de cases d'acollida per aquelles persones que requereixen una atenció i un suport social integral en el seu procés de recuperació.
• Consolidarem els pisos pont, últim graó del procés de recuperació personal i social de les dones víctimes de violència domèstica.
• Formularem un model integral adreçat a les persones grans víctimes de violència domèstica, que concretarem en el Pla d'actuació integral sobre maltractaments a la gent gran a Catalunya.
• Promourem campanyes de sensibilització social sobre la realitat de la violència domèstica.
• Crearem l'Observatori de la No Violència dins de l'àmbit de la llar.

Objectius

Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents:

1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern
2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència vers les dones
3. Assolir la igualtat d'oportunitats al mercat laboral
4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal
5. Garantir l'accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana
6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials
7. Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones
8. Promoure nous valors socials envers les dones

Mesures

Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern

• Presentar un projecte de llei per a la igualtat d'oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats.
• Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE.

Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència vers les dones

• Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s'avaluarà i pressupostarà bianualment.
• Estudiar l'impacte de la violència vers les dones i elaborar mapes de recursos públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions de dones i d'altres entitats.
• Impulsar un circuit de coordinació d'atenció i detecció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d'actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats, com ara els serveis sanitaris, policials, judicials, socials i els ens locals. Així mateix, garantirà l'atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i protocols d'actuació efectiva.
• Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d'informació i atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència vers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d'estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de l'assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere i d'altres temes d'interès per a les dones; la promoció de l'emancipació de les dones; i el treball amb la societat per tal d'aconseguir una tolerància zero en la violència vers les dones.
• Crear centres d'atenció a les dones que pateixen violència -un a cada regió-, equipaments d'atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar impuls a plans d'emancipació (inserció laboral i accés a l'habitatge).
• Garantir la creació d'una xarxa equipaments d'acollida que respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d'urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) -un a cada regió-, cases d'acollida, cases de recuperació integral i pisos pont. Garantir, per tant, l'existència i l'accés a aquests recursos per part de les dones, a tot el territori de Catalunya.
• Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de forma específica els casos de violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d'oficina.
• Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme accions per a la eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania per tal d'aconseguir la tolerància zero vers la violència de gènere.
• Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l'àmbit de l'educació formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment d'aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d'una cultura per la pau.
• Prevenir, detectar i perseguir judicialment l'assetjament sexual i moral (mobbing) al lloc de treball i d'altres àmbits on pugui produir-se.

Mesures per assolir la igualtat d'oportunitats al mercat laboral

• Crear l'Oficina per a la Igualtat de les Dones al Mercat de Treball, depenent de l'Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d'impulsar les mesures específiques per assolir la igualtat d'oportunitats de les dones en l'accés i en les condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments.
• Promoure programes estratègics d'acció positiva, formació, informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat d'oportunitats i l'eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea.
• Reduir la segregació de gènere en determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica i sensibilitzar i esperonant a les empreses per fer efectiva la seva inserció.
• Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més qualificació.
• Posar en funcionament programes d'informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d'oportunitats i sobre l'eliminació de les discriminacions de gènere.
• Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en professions científiques i tècniques.
• Fomentar els projectes d'autoocupació especialment orientats a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les dones per a la direcció.
• Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l' ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc.
• Presentar un informe sobre l'estat de les situacions de discriminació vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la Conselleria de Treball.

Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal

• Facilitar l'organització del treball de forma flexible per als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i al teixit comercial.
• Introduir, en les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i no precari.

Mesures per garantir l'accessibilitat per a tots i per a totes

• Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l'accessibilitat als llocs de treball, a l'assistència sanitària, a l'oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere.
• Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans col·lectius i públics.
• Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de forma diferent la ciutat i cal comptar amb aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d'accés.

Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials

• Fomentar l'accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l'àmbit públic.
• Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins, com ara el treball en equip, la horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures flexibles, etc. com una forma d'enriquir les organitzacions i la vida social.
• Incloure en la llei electoral catalana la presència equilibrada d'homes i dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida. Impulsar la presencia paritària de les dones en tots els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc.

Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones

• Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial.
• Incloure, en l'anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones.
• Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de les dones, sobretot en edats avançades.
• Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o dones grans.
• Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies per tal d'augmentar el seu nivell d'autonomia i lideratge.
• Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats.

Mesures per promoure nous valors socials envers les dones

• Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat d'oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
• Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves característiques com un valor fonamental i necessari per a la existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat, l'educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en el marc del respecte a l'autoritat i el saber femení.
• Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de vida respecte a la cura de la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d'una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d'una nova masculinitat.
• Treballar en el concepte de "feminització de la política", redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia a l'esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l'avortament, el medi ambient, la cura de les persones, la pau o d'altres que interessin específicament a les dones), repensant les ciutats d'acord a les aportacions de les dones i reforçant la política de participació femenina.
• Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l'alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
• Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors d'igualtat d'oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d'estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica
  

Propostes per avançar cap a una igualtat real de gènere

• Fomentarem un canvi cultural a Catalunya, que impulsi pautes de comportament concretes per fer efectiva la igualtat en l'accés a l'ocupació i en les condicions de treball, com a instrument per a adquirir independència i autonomia, i promourem el compliment efectiu del que estableixen les diferents normatives, ja sigui d'àmbit autonòmic, nacional, o comunitari.
• Establirem les condicions necessàries perquè la societat catalana creï 140.000 llocs de treball per a dones, amb l'objectiu d'incrementar la taxa d'ocupació femenina.
• Promourem programes d'inserció sociolaboral, de formació professional ocupacional innovadora, de promoció de les noves tecnologies, de formació per a les dones en situació de risc d'exclusió social o que siguin víctimes de maltractaments.
• Fomentarem la creació d'empreses per les dones, a partir de programes de foment de l'activitat emprenedora i empresarial de les dones, que seran informades i assessorades a través d'acords amb les cambres de comerç i les organitzacions empresarials; a més, se'ls facilitarà finançament a partir de programes de crèdits tous en col·laboració amb les entitats financeres.
• Eradicarem la discriminació salarial, i impulsarem els agents socials a incloure clàusules adreçades a evitar la discriminació salarial en els convenis col·lectius, i actuacions destinades a eradicar qualsevol discriminació salarial en els plans d'inspecció laboral.
• Oferirem oportunitats d'ocupació i autoocupació a les dones que viuen en el món rural, mitjançant la formació, l'assessorament i el manteniment de xarxes comercials.
• Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració amb associacions destinades a atendre situacions de ruptura familiar, per donar suport individualitzat als afectats per aquesta situació (mare, pare i fills), i per atendre'n les conseqüències, tant psíquiques com materials.
• Estimem que és necessari crear 30.000 noves places en llars d'infants, i flexibilitzar els horaris escolars, comercials i laborals, i també les desgravacions fiscals del tram autonòmic de l'IRPF per despeses ocasionades per tenir cura d'infants.
• Aprofundirem en les polítiques actives que facilitin l'accés de les dones a un treball digne i de qualitat, alhora que es fomenta la transformació dels contractes temporals en contractes indefinits i estables mitjançant ajuts econòmics.
• Fomentarem l'activitat emprenedora i les vocacions empresarials, i incentivarem la creació de fons de capital-risc que facilitin el finançament de projectes i inversions empresarials destinats al foment de l'autoocupació de les dones.
• Aprofundirem en la utilització de beneficis fiscals per fomentar la contractació de col·lectius amb una taxa alta d'atur.
• Dotarem una línia destinada a microcrèdits en condicions favorables que permetin l'inici i desenvolupament de projectes empresarials de dones, subvencionant amb 2.500 euros les dones que creïn una empresa.
• Subvencionarem amb 3.000 euros les empreses que contractin dones en atur de llarga durada, que portin més de tres anys fora del mercat laboral, que siguin majors de 40 anys amb càrregues familiars, o que accedeixin per primer cop al mercat laboral.

Defensa de la convivència

La seguretat garanteix la llibertat. Per això cal que la societat avançada no només sigui lliure, justa i solidària, sinó també segura, i per això ha de ser ferma a l'hora de sancionar els qui actuen contra els drets dels altres o contra la convivència pacífica i democràtica. I ha de comptar amb el convenciment i la implicació de la seva ciutadania a l'hora de defensar el marc convivencial que tant ha costat d'aconseguir a la nostra societat.

El Partit Popular de Catalunya és conscient de l'atemptat radical contra els drets humans que constitueix la violència de gènere i, en particular, les seves manifestacions entre cònjuges, parelles o persones de diferent sexe, així com de pares a infants. Per això hem impulsat mesures diverses destinades a combatre el sexisme i altres problemes subjacents a aquesta nafra, tot i que encara resta molt per fer.

És per això que impulsarem:

• El Pla de Defensa de la Convivència.
  • Aquest Pla és un ambiciós programa de treball orientat a eradicar de la nostra societat qualsevol forma de violència, i a conscienciar la ciutadania de la necessitat de defensar activament els valors de convivència democràtica i pacífica, la llibertat individual i col·lectiva. L'educació és un pilar bàsic en aquesta matèria.
  • El Pla de Defensa de la Convivència serà producte del consens entre totes les formacions polítiques amb representació parlamentària, amb la finalitat d'assolir un acord sobre aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur, i de garantir la seva perdurabilitat, la seva màxima aplicació i la seva efectivitat.
• La implantació de llars d'infants properes als centres de treball, i també fomentarem el treball a domicili o teletreball i la flexibilitat horària laboral al llarg dels cinc primers anys de la vida dels fills.
• L'estudi dels factors de risc de la violència familiar, i promourem les mesures necessàries per tal d'eradicar-la, amb l'objectiu de protegir els membres més vulnerables, com ara els infants, les dones i les persones grans.
• La creació de l'Adjunt al Síndic de Greuges per a la Defensa de les Persones Grans, amb la finalitat de vetllar pels drets d'aquestes persones, i especialment pels seus drets a la integritat física, psicològica i econòmica.

Tolerància zero contra la violència de gènere.

La violència que s'exerceix contra les dones i les nenes constitueix, sens dubte, la manifestació més greu de la desigualtat entre les dones i els homes basada en relacions de poder. La violència de gènere abasta actituds i conductes agressives que tenen lloc tant en el si de la família com en l'àmbit social i laboral, i es manifesten tant en l'aspecte físic com en el psíquic.
Les dones i els homes del Partit Popular de Catalunya estem contra qualsevol tipus de violència, especialment la domèstica, i és per aquest motiu que elaborem les següents propostes:

Mesures dirigides a la prevenció, la difusió i la sensibilització

• Crear el Consell Interdepartamental de Lluita contra la Violència.
• Crear un torn d'ofici als col·legis d'advocats, especialitzat en violència domèstica.
• Destinar la meitat del 0,52% de l'IRPF que l'Estat transfereix a Catalunya al finançament de projectes contra la violència de gènere.
• Promoure que les institucions -públiques i privades- dedicades a l'ensenyament preparin materials dirigits a la coeducació, adequats per a cada etapa de l'aprenentatge, i que els utilitzin en llur tasca docent, per difondre entre els col·lectius d'alumnes el rebuig de la violència contra les dones.
• Posar a disposició de tots els centres escolars de Catalunya els treballs que, amb l'objectiu de lluitar contra la violència domèstica, publiquin tant l'Administració de la Generalitat com altres organitzacions i col·lectius compromesos en la desaparició de la violència contra la dona.
• Els media solen emetre conceptes estereotipats que impliquen superioritat d'un sexe i subordinació de l'altre. Per evitar-ho, el Consell Executiu col.laborarà amb els mitjans de comunicació públics i privats amb la finalitat que vetllin permanentment per evitar imatges i valors que promoguin o justifiquin la violència contra les dones, i la transmissió de continguts sexistes o violents.
• La publicitat ocupa gran part dels espais en tots els mitjans de comunicació, raó per la qual donarem incentius a les agències de publicitat i els media que es mostrin més compromesos amb la no-violència.
• Fer campanyes que sensibilitzin profundament la societat sobre la gravetat real d'aquest problema, i que provoquin el rebuig social espontani contra la violència de gènere.
• Establir els mecanismes que facilitin la col·laboració dels ciutadans perquè denunciïn les situacions de dones agredides de què siguin coneixedors.
• Aprofitar la xarxa de centres d'assistència primària, la xarxa hospitalària, la xarxa de centres dependents del Departament de Benestar Social i les altres xarxes de què disposem, per distribuir els materials elaborats on es recullin els drets i els recursos amb què compten les dones a Catalunya per acarar els maltractaments.

Mesures dirigides a l'educació i la formació

• Es prendran les mesures necessàries perquè tots els curricula escolars -dels 0 als 16 anys- continguin els conceptes transversals de l'educació per a la igualtat d'oportunitats entre sexes i de l'educació per la pau.
• En els cursos de formació i reciclatge d'educadors, s'inclouran continguts sobre prevenció de la violència contra les dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
• En els programes d'educació d'adults s'inclouran continguts sobre prevenció de la violència contra les dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
• En la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya als membres del Cos de la Policia Autonòmica - Mossos d'Esquadra, s'incrementarà el nombre de mòduls formatius que fan referència a la lluita contra la violència que pateixen les dones per millorar la qualitat de l'atenció i de l'assistència que es presta a les víctimes, alhora que es crearan patrulles específiques d'atenció permanent per evitar agressions de caràcter sexual o de violència domèstica.
• Els professionals dels serveis socials són els que estan, freqüentment, més en contacte amb dones víctimes de la violència, raó per la qual se'ls impartiran cursos específics de formació i sensibilització per millorar l'atenció i I'assistència a aquestes dones.
• S'establiran convenis de col·laboració amb els col·legis d'advocats, notaris, graduats socials, procuradors i d'altres, relacionats amb el món del dret, per impartir cursos de formació dirigits a sensibilitzar els seus integrants.

Mesures per incrementar els recursos socials

• La major part del territori català està desproveït de cases d'acolliment per a dones i, on n'hi ha, tenen poques places; per tant s'incrementarà el nombre de cases d'acolliment i de pisos tutelats, partint del paràmetre que un 10% de les dones a Catalunya són objecte de maltractaments físics o psíquics.
• Es facilitarà orientació individualitzada a totes les dones acollides perquè puguin accedir a cursos de formació professional dirigits a integrar-les en el món laboral.
• Es crearan unitats específiques d'atenció per a dones víctimes de la violència, que seran ateses per personal format per lluitar contra els maltractaments.
• Sovint els casos de violència contra les dones no es denuncien; cal crear mecanismes que ajudin a detectar-los i atendre'ls. Amb aquesta finalitat es posarà en marxa un servei telefònic d'emergència, actiu les vint-i-quatre hores del dia, per informar les dones víctimes de la violència i canalitzar-ne les demandes. Aquest servei serà atès per personal format específicament en la lluita contra els maltractaments.
• S'elaborarà i es donarà tota la difusió possible a un manual informatiu amb normes i recomanacions sobre la resposta adequada a la violència sexual i familiar, i dels recursos legals i socials amb què compten les dones victimitzades.
• S'establiran les mesures de col·laboració necessàries amb els serveis sanitaris, socials, policials i judicials amb la finalitat que les víctimes rebin una atenció integral.
• Es fixaran uns barems específics per facilitar a les dones víctimes de maltractaments l'accés a habitatges socials.
• Els programes d'atenció, rehabilitació i seguiment de les víctimes de la violència contra la dona, i el suport psicosocial que necessitin, tindran prioritat en les convocatòries de subvencions per a organitzacions no governamentals.

Mesures per facilitar l'autonomia de les dones

• Incloure les dones víctimes de la violència domèstica, que es vegin obligades a traslladar la seva residència habitual, en el Programa de Renda Activa d'Inserció.
• Donar suport econòmic a la víctima de la violència domèstica amb la finalitat que pugui canviar de domicili, tot facilitant-li un tracte prioritari en l'accés a habitatges socials.
• Subvencionar amb 6.000 euros les empreses que contractin una víctima de maltractaments, o que afavoreixin la seva inserció laboral com a treballador autònom.

Mesures sanitàries

• S'elaborarà un protocol sanitari que doni una resposta integral a les dones víctimes d'agressions sexuals i de maltractaments.
• S'inclouran, en l'àmbit dels Serveis d'Atenció Primària de Salut, programes per a la prevenció de la violència.
• Es desenvoluparan cursos de formació i de sensibilització per als professionals sanitaris que intervinguin en l'atenció a les dones víctimes de violència.
• El Departament de Sanitat i Seguretat Social proporcionarà a les dones víctimes de violència, a través dels serveis d'atenció al pacient, informació sobre els recursos al seu abast.
• Es posaran en marxa programes de tractament psicològic per a les persones que maltracten, per afavorir-ne la rehabilitació i la resocialització, i com a suport complementari de l'ajut psicològic facilitat a llurs víctimes.

Mesures de detecció i control estadístic

• Es crearà un protocol estadístic que faciliti la tasca de recollida de dades sobre violència domèstica en els àmbits social, sanitari, judicial i policial. La implementació d'aquest protocol permetrà investigar i treure conclusions sobre les causes, la incidència, la freqüència, les formes i les conseqüències de la violència contra les dones, i també sobre la victimització a Catalunya.
• Es promouran, en col·laboració amb totes les administracions públiques, les universitats i la comunitat científica, investigacions sobre les causes que generen comportaments violents en l'àmbit familiar, ja que és on amb més freqüència es produeixen agressions contra les dones.

Avaluació

• L'lnstitut Català de la Dona és l'ens responsable de coordinar i implementar totes les mesures que es preveuen en aquest Pla, raó per la qual haurà de comptar amb la col·laboració dels Departaments compromesos en la seva execució. Això es farà en coordinació amb les diferents Administracions estatals i locals, les organitzacions no governamentals, les associacions i els col·lectius professionals, per aconseguir una acció coordinada entre totes les parts implicades en l'atenció a les víctimes de la violència. Aquesta interacció és fonamental perquè les mesures contingudes en el Pla siguin efectives.
• En l'aplicació i el desenvolupament del Pla es farà un seguiment que permeti l'avaluació continua dels progressos. S'elaboraran indicadors quantitatius i qualitatius que esdevinguin un punt de referència per mesurar el grau de compliment i la implicació dels diferents organismes en l'execució i el desenvolupament dels objectius.

Dones en risc d'exclusió social

Els processos de pobresa o exclusió social han augmentat en els darrers temps, circumstància que posa en relleu la importància d'aquests col·lectius socials. La població femenina que es veu afectada per la pobresa i l'exclusió no és homogènia, sinó que la seva composició és heterogènia al integrar-se per diferents col.lectius amb problemàtiques diferents i causes d'exclusió també diferents. Per això:

• Impulsarem polítiques dirigides a combatre les causes específiques que originen els diferents episodis d'exclusió social de les dones.
• Potenciarem l'abandonament de l'exercici de la prostitució, mitjançant l'establiment d'incentius, tant als qui practiquen aquesta activitat com a llurs possibles empleadors.
• Elaborar un Pla de Lluita contra les Xarxes de Prostitució, en coordinació amb les ONG i utilitzant els serveis socials dels ajuntaments com a serveis més propers a aquesta realitat que són.
  

Assolir la igualtat efectiva entre gèneres

COEDUCACIÓ

Objectius

1. Promoure la visibilització de les dones en espais públics i socials.
2. Fomentar la corresponsabilitat i la paritat entre homes i dones en tots els àmbits.
3. Eliminar els estereotips culturals relatius al gènere i potenciar les imatges de dones no-estàndards.

Mesures

1. Donar suport a aquelles iniciatives que permetin materialitzar els projectes que tinguin com a finalitat recollir i difondre les experiències de les dones que al llarg del temps han viscut i han treballat a Catalunya.
2. Incentivar el llenguatge no sexista al nomenclàtor d'espais, als edificis públics.
3. Promoure des dels mitjans de comunicació les informacions de les activitats de les dones.
4. Canviar la senyalització d'ús d'espais públics, de manera que no s'utilitzin els rols tradicionals com per exemple, la imatge de dona agafant la mà d'una criatura o bé agafant-la a coll, representades a escales mecàniques i seients preferents al transport públic.
5. Promoure aquelles expressions culturals on les feines o les relacions entre gèneres no reprodueixin els rols tradicionals, violents i sexistes.
6. Afavorir als mitjans de comunicació aquells missatges, tant visuals com verbals, que representen les dones en tota la seva diversitat i singularitat, sense imposar normes de vida ni models estètics.
7. Impedir la presència de missatges vexadors, humiliants i agressius contra les dones.

MÓN LABORAL

Objectius

1. Incrementar la taxa d'activitat femenina.
2. Garantir les condicions de qualitat en l'accés de les dones al mercat de treball.
3. Eliminar les discriminacions en les condicions laborals de les dones i potenciar la seva promoció interna.

Mesures

1. Ampliar el coneixement de la situació social de les dones en relació al món laboral:
   a) Desenvolupar i aplicar sistemes d'estimació del valor econòmic de la feina domèstica i de la seva incorporació a les macromagnituds econòmiques de Catalunya.
   b) Desenvolupar sistemes estadístics per eliminar la qualificació de població inactiva a les persones amb dedicació exclusiva a les feines de la casa, introduint les categories necessàries per conèixer la situació d'aquestes persones.
2. Impulsar l'equiparació de les condicions laborals i de cobertura social de les relacions laborals del Servei Domèstic i el Règim Especial Agrari amb les de la resta de treballadores i treballadors.
3. Fomentar l'accés de les dones a feines estables, tot eliminant les barreres que existeixen per al seu accés a determinats oficis i categories professionals.
4. Endegar accions positives de formació i ocupació que afavoreixin la contractació de les dones, amb una especial atenció a les dones amb pocs recursos i en situacions de risc d'exclusió social (dones amb maltractaments, famílies monomarentals, dones grans…).
5. Incentivar una major captació de dones en les borses de treball dels serveis d'intermediació i l'augment de les candidatures de dones en tots els processos de selecció de personal.
6. Adequar les eines de qualificació perquè valorin objectivament les competències de les dones, especialment en aquells casos en què no es posseeixi un expedient acadèmic ni experiència professional acreditada.
7. Establir xarxes de comunicació entre els serveis per a persones aturades, serveis socials, associacions de dones i altres organitzacions ciutadanes.
8. Incentivar la incorporació de dones aturades a les empreses d'economia social en qualitat de sòcies treballadores o de treballadores.
9. Prioritzar les iniciatives empresarials promogudes per dones en l'accés a les ajudes per al finançament de despeses de constitució, inversió en actius i despeses generals de funcionament, especialment en aquells sectors i professions en què les dones estan subrepresentades.
10. Afavorir la contractació de dones discapacitades.
11. Millorar les condicions laborals específiques de les dones en el medi rural:
    a) Impulsar la regularització de la situació laboral de les dones pageses.
    b) Obrir una línia de crèdits tous per afavorir a les dones l'accés als mitjans de producció agrícola.
    c) Realitzar accions formatives continuades per a les dones del món rural sobre tècniques empresarials i comercials, sobre cooperativisme i sobre la millora i el desenvolupament de noves tècniques productives i sobre activitats econòmiques vinculades a aquest medi (turisme, artesania, etc.).
    d) Potenciar la titularitat o cotitularitat com a propietàries o copropietàries de les dones que aporten la seva activitat principal a les explotacions agràries, difonent els drets inherents a aquesta titularitat o cotitularitat.
12. Fomentar la participació de les dones procedents de carreres tècniques en els programes de recerca i investigació industrial.
13. Incentivar la participació de dones en programes de formació sobre noves tecnologies aplicades als processos productius i de prestació de serveis.
14. Realitzar el control administratiu dels convenis col·lectius, analitzant sistemàticament la possible existència d'elements discriminatoris per raó de sexe, especialment pel que fa a la classificació professional en els convenis col·lectius, per tal d'impedir la devaluació dels llocs i categories professionals ocupats majoritàriament per dones.
15. Promoure que, en les valoracions dels llocs de feina, es reconeguin aquelles destreses i habilitats que per influència del gènere han estat desenvolupades tradicionalment per les dones.
16. Perseguir l'assetjament sexual al lloc de treball.

PARTICIPACIÓ POLÍTICA I SOCIAL

Objectius

1. Incrementar la participació social i política de les dones, així com la seva presència institucional.
2. Millorar els instruments que, des de l'administració de la Generalitat, dissenyen i executen les polítiques d'igualtat de gènere.

Mesures

1. Donar visibilitat social i política als projectes que sorgeixen des del moviment de dones tot dotant-los dels recursos necessaris.
2. Impulsar la participació de les dones en òrgans de consulta, negociació i consens.
3. Reconèixer i donar suport a la pràctica política realitzada per les dones, així com a les transformacions que aquesta pràctica està promovent en l'àmbit de les instàncies de poder.
4. Fer permeable l'Administració a les propostes de participació política promogudes pel moviment associatiu de dones.
5. Portar a la pràctica l'experiència d'uns "Pressupostos amb enfocament de gènere", en què s'analitza qualsevol despesa pública, o mètode de recaptar diner públic, des d'una perspectiva de gènere, identificant les conseqüències i impactes per a les dones, comparades amb les dels homes.
6. Formar al personal al servei de l'administració per una actuació transversal i amb perspectiva de gènere.
7. Reformar l'estructura de l'Institut Català de la Dona (ICD) perquè esdevingui una vertadera eina transversal.
8. Incrementar el pressupost del l'ICD i la partida pressupostària per a subvencions i ajuts que cobreixi les necessitats i expectatives de les associacions i entitats de dones.
9. Dinamitzar la reforma del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), així com millorar-ne el vincle d'aquest amb els diferents grups i entitats del moviment de dones.
10. Fer del CNDC una eina participativa de suport, assessorament permanent i supervisió de la gestió i planificació de l'ICD.

Eradicar la violència de gènere

SENSIBILITZACIÓ I PREVENCIÓ

Objectius

1. Incrementar la sensibilitat social davant les causes i les situacions de violència de gènere.
2. Fomentar el rebuig col·lectiu dels comportaments violents, especialment dels relacionats amb la violència de gènere.

Mesures

1. Portar a terme campanyes àmplies d'informació i prevenció de la violència, de forma regular, en què s'informi a les dones dels diferents serveis a l'abast.
2. Organitzar xerrades i elaborar materials informatius (tríptics per a les escoles, cursos per a les empreses, pàgines electròniques, guies de la xarxa de recursos municipals existents, etc.), en què s'acabi amb els estereotips sexistes i legitimadors de la violència.
3. Elaborar estadístiques pròpies de Catalunya, a nivell comarcal i local, sobre la prevalència real de la violència que facilitin l'anàlisi de les causes, així com la creació de mètodes fiables de detecció.
4. Divulgar la problemàtica des dels mitjans de comunicació municipals i garantir que no emetin en la seva programació imatges o continguts vexatoris que puguin incitar a l'exercici de la violència en contra de les dones.
5. Crear protocols pels mitjans de comunicació públics per evitar que contribueixin a la construcció social de la violència.

ATENCIÓ A LES VÍCTIMES

Objectius

1. Garantir una atenció integral de les dones víctimes de la violència de gènere.
2. Articular una estructura adequada per l'acolliment per a les dones víctimes de la violència de gènere.
3. Millorar el programa integral d'actuació contra la violència de gènere que impliqui tots els organismes i departaments, així com una bona coordinació institucional.
4. Garantir l'accés a l'habitatge de baix preu a les dones en situacions de risc, tot garantint el serveis socials, sanitaris i legals necessaris.

Mesures

1. Elaborar un mapa d'implantació de centres d'acollida i serveis de seguiment i suport per a dones víctimes de la violència.
2. Crear cases, llocs d'acollida i pisos pont, als territoris a on no n'hi hagin, amb una ratio d'una plaça per cada 10.000 habitants, amb recursos d'ajuda psicològica, assistencial i d'inserció laboral i exigència de qualitat, prioritzant la titularitat pública dels esmentats centres.
3. Crear un centre integral de rehabilitació de llarga estada, per a tot Catalunya, que contempli la rehabilitació de les dones víctimes de la violència, amb seqüeles greus, des del punt de vista físic, psicològic i la seva rehabilitació ocupacional i social.
4. Crear xarxes d'atenció bàsica i immediata amb col·laboració amb l'administració local i potenciar l'elaboració de protocols de coordinació municipals i comarcals, tot impulsant convenis amb les administracions locals.
5. Crear i dotar pressupostàriament punts d'informació a les dones (per cada 25.000 habitants), vinculats a les àrees socials dels ajuntaments, dotats de psicòloga, treballadora social i assessoria jurídica, d'un punt d'atenció de 24 hores, per tal de facilitar la prevenció i l'eradicació de la violència contra les dones.
6. Crear un protocol d'actuació per a centres sanitaris, hospitals i atenció primària per a l'atenció i tractament de víctimes de la violència, així com la derivació als serveis competents.
7. Millorar els instruments de coordinació i treball conjunt entre l'Administració, els professionals i les associacions d'afectades en temes de violència de gènere.
8. Formar els cossos de seguretat sobre les necessitats d'atenció i actuació envers les denúncies plantejades per les dones víctimes de violència de gènere, així com atendre a la diferent percepció de la seguretat que tenen les dones.
9. Crear un servei específic d'atenció a les dones en totes les comissaries dels mossos d'esquadra.
   

CANVIEM ELS TEMPS, TRANSFORMEM LA SOCIETAT: CAP A UNA LLEI INTEGRAL DE REGULACIÓ DELS TEMPS

Model:

Volem un sistema organitzat en funció de les necessitats vitals de les persones; on es valorin tots els treballs socialment necessaris, remunerats o no; que els serveis públics o privats no pressuposin que hi ha un home que porta el sou a casa i una dona que la gestiona; volem compartir les responsabilitats i la presa de decisions a la llar, a l'empresa, a la política; volem compartir la riquesa.

Una Llei integral que reguli de forma unitària l'organització dels temps en l'àmbit laboral, al llarg de la vida i en l'organització de les ciutats.

Mesures per a regular els temps en l'arc de la vida

• Establir el permís de paternitat i maternitat (per part, adopció o acollida), com un dret individual, i incloent un dret exclusiu del pare de 4 setmanes addicionals al permís existent.
  
• Estudiar la duplicació del temps del permís de paternitat i maternitat per part múltiple.
  
• Regular la reducció de jornada per a homes o dones per a l' atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. La diferència en la cotització serà assumida per l'Administració de l'Estat. Es fomentaran mesures reversibles de mitja jornada, teletreball i treball a domicili, horari flexible d' entrada o sortida, flexibilitat en torns, horari intensiu.
  
• Regular la possibilitat d'excedències per motius personals: en concret, 11 mesos durant el conjunt de la vida laboral, d'excedència per a la formació; i excedències per raons familiars particulars.
  
• Ampliar el permís de lactància fins una hora no reduïble.
  
• Estudiar possibles accions positives per a la incorporació dels homes a l'àmbit domèstic.
• Augmentar la dotació de beques i adaptar-ne el disseny per tal que ofereixin un veritable suport als i les joves que realitzen l'anomenada "triple jornada": estudi, treball laboral i treball domèstic.
  
• Revisar l'organització dels temps a les universitats: establir horaris de classe més compactes i intensius, i revisar les normatives de permanència i els plans d'estudi per afavorir les anomenades "vies lentes" de realització dels estudis.
  
• Donar suport a les famílies monoparentals estudiant mesures com: un permís equivalent a la lactància (d'una hora) extensiu fins els 12 anys i prioritat en l'accés (i en la proximitat) a la xarxa 0-3.
  
• Establir accions de foment del temps per a la participació política. Estudiar possibles excedències de 4 anys (també a les empreses privades) per a ocupar càrrecs electes locals.

Mesures per a regular els temps en el treball

• Reduir la jornada laboral a 35 hores.
  
• Fomentar els nous jaciments d'ocupació.
  
• Reformar les empreses de treball temporal.
  
• Augmentar el SMI (salari mínim interprofessional) per sobre dels 600 euros.
  
• Limitar legalment la utilització dels contractes temporals.?
  
• Reduir les hores extraordinàries.?
  
• Restringir el treball nocturn.
  
• Redefinir les "activitats pesades".
  
• Introduir beneficis fiscals per a empreses que contracten treballadors o treballadores per a suplir baixes i excedències, des d'un mes abans de fer-se efectives.
  
• Modificar el contracte de jornada a temps parcial, amb l'objectiu que la flexibilitat no sigui equivalent al retrocés en drets dels i les treballadores. Establiment d'un mínim d'un 70% de la jornada i equiparació en la cotització (i el conjunt de drets socials) dels treballadors i les treballadores a temps complet.

Mesures per a regular els temps en la ciutat: Pactes Locals dels Temps

• Instar i donar suport econòmic als municipis per a la realització de plans territorials dels temps. Els plans territorials dels temps són instruments unitaris i experimentals relatius al funcionament dels sistemes horaris dels diferents serveis urbans i la seva harmonització i coordinació gradual. Els PLT planifiquen en els diferents àmbits dels Serveis públics, Serveis privats, Activitats comercials, Activitats culturals i turístiques, Transports, etc...
  
• Elaborar aquests PLT mitjançant processos participatius d'àmbit local, a través de l'impuls de les alcaldies de pobles i ciutats. En el cas dels municipis menors de 20.000 habitants, aquests processos participatius, i els mateixos plans podran fer-se de forma mancomunada.
  
• Garantir que l'avaluació i el seguiment a escala local i autonòmic es farà mitjançant la creació de comissions de composició mixta que garanteixen la presència dels i les representants de l'Administració local i autonòmica, els sindicats i les patronals, associacions de consumidors, de joves i de dones, consorcis i ens de gestió de transports públics i col·lectius, associacions de comerciants i associacions de veïns, així com el conjunt d'entitats que, a cada cas, puguin contribuir a la difusió dels PLT.
  
• Crear òrgans consultius d'experts i expertes depenents d'aquestes comissions mixtes.
  
• Fomentar la creació d'un Fons per a l'harmonització dels temps, que doni suport econòmic a les iniciatives experimentals dutes a terme pels ens públics o privats per a la coordinació dels horaris, la compatibilització de les diferents esferes de la quotidianitat, i la valorització dels usos no remunerats dels temps.
  
• De forma interna a l'Administració de la Generalitat prendre les següents mesures:
  • Incorporació de les TIC per a oferir part dels serveis a la ciutadania.
    
  • Promoció i suport als bancs del temps.
    
  • Formació dels agents involucrats (membres d'associacions, coordinadors de serveis...), i formació de personal especialitzat per a la sensibilització, coordinació i seguiment a escala micro.
  • Difusió i sensibilització.
  • Incorporació de fórmules horàries que permetin prestar serveis ampliant horaris, sense que això repercuteixi en una pèrdua de drets socials dels treballadors i les treballadores.

Altres mesures:

• Incorporar estadístiques sobre les desigualtats en l'ús del temps a Catalunya. És important esmentar d'una forma explícita la funció de les estadístiques i la necessitat de comptar amb dades fiables que especifiquin el biaix de gènere dels usos dels temps i de l'exercici de determinats drets com l'ensenyament, el treball, o la paternitat i la maternitat. Així mateix, de forma anual, s'haurà de garantir un coneixement extens de l'organització dels temps de vida de la població i de la influència dels plans territorials en aquests.
  
• Realitzar campanyes informatives. La difusió d'aquesta llei s'haurà de realitzar mitjançant campanyes informatives que aprofundeixin en els drets vinculats a un ús lliure (i no fruit de la desigualtat) del propi temps i també de les polítiques públiques que faciliten l'exercici d'aquests drets.
  
• Incorporar el treball reproductiu en les estadístiques econòmiques nacionals i instar la resta d'administracions públiques a prendre la mateixa mesura.

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN L'ÀMBIT FAMILIAR, SUPORT A QUI LA VIU

El 2002 s'han produït a l' Estat 74 casos mortals de violència contra dones en l'àmbit familiar a l'Estat. Catalunya és la tercera comunitat autònoma en nombre de denúncies per agressions. La gravetat dels fets fa palesa la importància d'una atenció adequada a aquest fenomen entenent que és un problema social més enllà de la suma dels casos individuals. Les denúncies per maltractaments augmenten any rere any, indicant que la societat ha disminuït la seva tolerància respecte a aquest tipus de violència, en canvi el nombre de morts no minva.

A Catalunya hi ha 105 places d'acollida per a dones maltractades. Aquesta xifra encara és molt lluny de les recomanacions de la UE - un allotjament familiar per cada 10000 habitants -. Les institucions han respost de manera heterogènia a la creixent demanda social d'atenció a aquest fenomen i és cada vegada més necessària una coordinació interinstitucional, evitar les duplicitats i rentabilitzar els recursos per fer-los més eficaços.

Model

ICV-EA vol combatre les diverses formes de violència de gènere (contra les dones pel fet de ser dones) tant en l'àmbit familiar, com en el lloc de treball, com en qualsevol espai vital d'una dona de qualsevol edat..Treballem per assolir una convivència pacífica en tots els espais de la vida començant per l'espai privat i acabant per l'espai laboral. Maltractaments o assetjament sexual en el treball son dos fenòmens de dimensió social que necessiten d'una intervenció integral i global des de tots els àmbits per poder-los eradicar: Les mesures pal.liatives i d'atenció a les víctimes haurien de ser indestriables de la prevenció primària (educació per a la no-violència) i la prevenció secundària (dirigida a la població més vulnerable) i haurien d'anar acompanyades d'una correcta atenció a les dones maltractades en vistes a reinserir-les laboral i socialment

Fer la Llei integral contra la violència de gènere

• Que es desplegui mitjançant un Pla integral atenent el procés de la violencia i el procés que han de realitzar les dones, per tal que la regulació sigui efectiva en el suport a les víctimes.
• Garantia de l'equilibri territorial dels recursos destinats al combat contra la violència de gènere i adaptar-los a la diversitat de necessitats en base al territori.
• Col.laboració i dignificació dels recursos per a les entitats que treballen en aquest camp.
• Destinar un 0,25% del pressupost de la Generalitat de Catalunya contra la violència de gènere en les seves vessants de sensibilització, prevenció i d'atenció a les víctimes.
  
• Posta en marxa de l'observatori sobre la violència contra les dones per unificar i sistematitzar la recollida de dades (incloent el número de víctimes mortals) i poder en tot moment conèixer la dimensió del fenomen de la violència i proposar les actuacions més adients en el territori.

1. Que abasti la prevenció
   • Amb plans de formació en aquest camp per a les i els professionals que aborden aquest fenomen (professionals socials, cossos de seguretat, judicials i sanitaris implicant totes les conselleries).
   • Campanyes institucionals de sensibilització ciutadana.
     
   • Reforç del paper dels equips psicopedagògics en la detecció del maltractament i abús sexual.
     
   • Incorporació de la qüestió de la violència de gènere a l'ensenyament primari i secundari i realització de tallers de prevenció de la violència a les parelles joves.
     
   • Realització d'un pla adreçat a fills i filles de la violència per tal que no reprodueixin rols i que involucri l'àmbit escolar.
2. I l'atenció a les víctimes
   • Creació d'un catàleg i mapa de recursos que inclogui recursos d'emergència i de llarga durada, de les diferents institucions i entitats involucrades.
     
   • Dotació de recursos de llarga durada no residencials. Les víctimes de violència són tan diverses com el conjunt de la societat, els recursos d'atenció no poden respondre a models tancats i estereotipats de "la víctima".
     
   • Creació d' un fons de garantia d'aplicació immediata per a víctimes de violència de gènere sense recursos econòmics.
     
   • Recursos diversificats (des dels psicològics passant pels policials i fins als materials) per garantir la protecció de la dona després d'una ordre d'allunyament.
     
   • Dignificació dels equipaments residencials d'emergència i llarga estada.
     
   • Obligatorietat de dissenyar protocols i circuits de coordinació en l'àmbit local i comarcal (que incloguin els diversos àmbits de les polítiques públiques: sanitat, seguretat, serveis socials, justícia, cossos de seguretat estatals).
     
   • Increment del nombre de professionals especialitzats i del seu horari d'atenció en tots aquells espais que intervenen en un moment o altre en un cas de violència: sanitari, judicial, policial, serveis específics, etc.
     
   • Proposarem que s´estableixin mecanismes de control judicial i policials per als agressors alhora que farem propostes per elaborar programes de rehabilitació dintre i fora de les presons adreçats a agressors.
     
   • Impuls d'accions per a la creació de grups específics d'atenció especialitzada a les dones víctimes de violència en tots els cossos de seguretat.
     
   • Impuls de la creació de jutjats especialitzats en aquest tema.
     
   • Proposta d'un seguiment específic de les sentències sobre maltractaments a les dones per part del Defensor del Poble i del Consell General del Poder Judicial.
     
   • Desvinculació de la dotació de recursos per a les víctimes de la circumstància de la denúncia (és un dret que s'ha de poder gaudir sense contrapartides)

PROPOSTES INCLOSES EN ELS DIVERSOS APARTATS DEL PROGRAMA ELECTORAL D'ICV-ES

Treball i economia

El sentit més evident de la transmissió de valors patriarcals és la divisió de rols sexistes, que adjudiquen a les dones l'àmbit domèstic (el que s'ha anomenat treball reproductiu, perquè és la funció de la reproducció de la vida, no només en un sentit biològic, sinó social), i als homes l'àmbit públic (del treball remunerat, també anomenat treball productiu, la política, etc.). Aquests valors, malgrat l'evolució constant de la presència de les dones en el treball remunerat, han continuat, en bona mesura, presents. De fet, la significativa incorporació de les dones al mercat de treball en els darrers anys s'ha realitzat sense que hi hagués un reconeixement del temps de vida (els temps no "mercantilitzables" però socialment necessari). D'aquesta realitat en són mostra la manca de serveis de atEnciÓ a les persones i cura de infants i el fet de què la mobilitat als polígons industrials estigui lligada al cotxe propi.

L'activitat total és d'un 52,6% , però la taxa d'activitat femenina és d'un 47,17% mentre que la taxa d'activitat masculina; 70,36% (2n trimestre 2002). Per altra banda la taxa d'atur femení és de 13,04% , mentre que la taxa d'atur masculí és de 6,64%. Les dades d'atur són molt més elevades en les franges d'edat més jove (que és allà on la població femenina és més "activa"), però aquestes dades mostren una realitat esbiaixada: Les dades de l'atur no compten les "mestresses de casa", que formen part de la població "inactiva". A més a més, cal constatar que el col·lectiu més afectat per l'atur de llarga durada són les dones.

1. Contractació a temps parcial
   L'ús extremament feminitzat del treball a temps parcial evidencia que aquests tipus de contracte operen de tal manera que mantenen la jerarquia econòmica al si de les llars. Del total d'aquest tipus de contractes, les dones representen un 77,6% .
2. Contractació temporal
   La temporalitat afecta especialment les dones més joves, que són el sector de la població més vulnerable als contractes en precari, i que sovint, acaba amb l'allunyament del mercat laboral per matrimoni o maternitat, provocant l'accés discontinu al mercat de treball, i per tant la successiva precarització o fins i tot, a l'anomenada "inactivitat". Dones: 41% [un 29,3% de les dones ocupades], Homes: 59% [un 21,6 % dels homes ocupats]
3. Segregació horitzontal
   Hi ha una destacable diferència entre els treballs ocupats majoritàriament per homes i els ocupats majoritàriament per dones. En aquest segon cas, estan fortament vinculats a les tasques de cura o d'assistència (l'ensenyament, la sanitat, les tasques administratives, l'atenció al públic, i, el treball segurament més precari: el de la neteja). Els treballs típicament femenins estan menys reconeguts que els masculins. Els treballs realitzats per dones tenen en general, menors retribucions i se suposa que no cal formació per fer-los.
4. Diferència salarial
   La diferència salarial entre homes i dones. Segons un estudi de l'OIT del 2003 les dones a Espanya guanyen entre un 27% menys que els homes per la mateixa feina. A més a més, els sectors més feminitzats tenen retribucions estructuralment baixes. Per això la discriminació salarial sovint és indirecta: fruit de la infravaloració dels treballs feminitzats.
5. Sostre de vidre (segregació vertical)
   És com s'ha anomenat el fenomen pel qual, les dones no es promocionen en el si de les empreses. Cal recordar que els majors nivells de diferència salarial es donen en els escalafons més alts de les empreses, on els salaris estan al marge de les negociacions col·lectives. L'any 2000 a Espanya, les dones ocupaven el 31,81% dels llocs directius a les empreses privades i a les administracions, és a dir, un 7,9 % sobre el total de dones ocupades.
6. Assetjament sexual
   Segons un estudi fet a CCOO, un 18,3% de les treballadores espanyoles s'enfronta a situacions en què els seus caps o companys envaeixen el seu espai físic amb invitacions sexuals no desitjades.

   Per altra banda, aquest estudi també analitza el denominat assetjament ambiental, que afecta un gran nombre de treballadores, el 50,4 %, que pateixen de forma reiterada acudits de contingut sexual, comentaris sobre el cos o la vestimenta, que, emparant-se sota una suposada companyonia, són vexatòries per a les dones. Aquest tipus d'assetjament, encara que inicialment es consideri lleu, contribueix a crear un ambient hostil i que pot desencadenar situacions d'assetjament greu.

   Cal dir que la precarietat laboral és un factor de risc en aquests casos: un 30% dels incidents els pateixen dones sense contractar.

   El 62 % de les dones que es troben en aquesta situació intenten evitar el seu assetjador; fins i tot en algunes ocasions opten per abandonar la feina com a única forma d'acabar amb l'assetjament. En molts casos també s'arriba a una baixa laboral por depressió, a causa de l'estrès produït pel fet d'aguantar la situació. Tan sols el 3% de les dones que pateixen assetjament sexual arriben als tribunals (hi ha hagut només 3 denúncies a Catalunya l'últim any) i un 35% deixen la feina per a no patir-lo més.

7. Repartir els treballs per compartir la vida
   Quan diem que volem feminitzar la societat, des d'ICV-EA estem defensant un model de funcionament que no posi més obstacles a les dones per assolir la plena autonomia i garanteixi, com a mínim, la igualtat d'oportunitats en l'accés al treball remunerat i a la formació.
   Repartir els treballs permet més feina remunerada per a tothom i un repartiment de les responsabilitats familiars: eradicar els obstacles que tenim les dones per accedir i mantenir-nos en l'àmbit del treball remunerat, acabar amb la precarietat i la inestabilitat que afecta les dones de manera especial; repartir els treballs també vol dir apropar els homes a l'espai reproductiu, que puguin compartir, viure i gaudir de tot allò que té a veure amb l'entorn més proper dels éssers humans, l'espai de cura. Repartir els treballs vol dir també tenir més temps, més qualitat de vida, més oportunitats per accedir a la formació, per progressar, vol dir més benestar per a les dones i per als homes.

Propostes

• La jornada laboral de 35 hores per repartir els treballs.
• Desenvolupar plans específics d'ocupació i mesures per a l'autocupació.
• Plans per promoure i cercar nous jaciments d'ocupació.
• Portar a terme programes específics per a la inserció laboral de dones immigrades per ser un col.lectiu amb especials dificultats. Impulsar la modificació de la Llei d'Estrangeria perquè les dones immigrades puguin accedir al treball sigui quin sigui el mecanisme per a la seva entrada en el país
  
• Formar, des de l'Institut Català de la Dona, el cos d'inspectors/inspectores de treball en el tema d'igualtat d'oportunitats (discriminació salarial, salut laboral, etc
  
• Pactar amb les organitzacions socials plans d'acció positiva que garanteixin el dret al treball i a la promoció professional per a les dones.
  
• Establir el permís de paternitat i maternitat (per part, adopció o acollida), com un dret individual, i incloent un dret exclusiu del pare de 4 setmanes addicionals al permís existent.
  
• Estudiar la duplicació del temps del permís de paternitat i maternitat per part múltiple.
  
• Regular la reducció de jornada per a homes o dones per a l' atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. La diferència en la cotització serà assumida per l'Administració de l'Estat. Es fomentaran mesures reversibles de mitja jornada, teletreball i treball a domicili, horari flexible d'entrada o sortida, flexibilitat en torns, horari intensiu, etc.
  
• Regular la possibilitat d'excedències per motius personals: en concret, 11 mesos durant el conjunt de la vida laboral, d'excedència per a la formació; i excedències per raons familiars particulars.
  
• Impulsar l'ampliació del permís de lactància fins una hora no reduïble.
  
• Portar a terme accions positives per al repartiment de responsabilitats familiars entre homes i dones en l'administració pública i que siguin exemplificadores per a l'empresa privada.
  
• Una atenció especial a les activitats de servei domèstic que està formada majoritàriament per a dones. S'ha d'abordar una reforma de la regulació vigent amb l'objectiu de millorar els drets d'aquestes treballadores.
  
• Impulsar accions per a estimular i garantir la presència de les dones en els llocs de presa de decisió.
  
• Impulsar accions per a afavorir que no es doni l'actual concentració massiva de dones en determinats sectors professionals (sobretot relacionats amb tasques de cura i menys valorats socioeconòmicament) i la pràctica absència en altres.
  
• S'ha d'incloure la variable de gènere en tots els estudis, recerques i estadístiques. Incorporar estadístiques sobre les desigualtats en l'ús del temps. És important esmentar d'una forma explícita la funció de les estadístiques i la necessitat de comptar amb dades fiables que especifiquen l'esbiaix de gènere de l'ús del temps i de l'exercici de determinats drets com l'ensenyament, el treball, o la paternitat i la maternitat. Així mateix, de forma anual, s'haurà de garantir un coneixement extens de l'organització dels temps de vida de la població i de la influència dels plans territorials en aquests.
  
• Serveis d'atenció a les persones i cura d'infants suficients per a garantir l'exercici del dret al treball per a homes i dones i, alhora, crear ocupació.
  
• Incorporar el treball reproductiu en les estadístiques econòmiques nacionals i instar la resta d'administracions públiques a prendre la mateixa mesura.
  
• Creació d'un servei específic per atendre conjuntament amb els sindicats l'assetjament sexual i el mobbing en els llocs de treball.
  
• Cal combatre les xarxes d'explotació de la prostitució. Cal la persecució judicial dels proxenetes i els traficants de persones i realitzar mesures socials i d'inserció laboral per les prostituides. Així mateix caldria estudiar fórmules que garanteixin els drets socials de les persones que exerceixen la prostitució (sense que en cap cas es puguin beneficiar els proxenetes) així com oferir a aquests col.lectius mesures de suport social i d'inserció.

Educació i formació i mitjans de comunicació: La coeducació ha de ser la veritable educació

Tant l'escola com els mitjans de comunicació no són institucions aïllades de la societat, i tendeixen a transferir els valors i normes socials de l'època i la societat que els/les envolten. D'aquesta manera es tendeixen a reproduir una sèrie d'estereotips que perpetuen la desigualtat de gènere.

L'any 2000 l'Instituto de la Mujer va rebre 339 denúncies per publicitat sexista a l'Estat, la qual cosa evidencia que "la dona", en publicitat, segueix sent tractada com un objecte de decoració o reclam sexual, mentre que l'home apareix normalment com el subjecte actiu dins la societat.

Pel que fa a l'accés a l'ensenyament i escolarització es pot parlar d'incorporació notable en el procés educatiu. Fins i tot en l'ensenyament universitari el nombre de dones supera al d'homes. Però la tendència més negativa la trobem en la segregació de rols que es comença ja a manifestar en l'ensenyament secundari, fent-se més evident encara, en la formació professional. En l'àrea d'humanitats les dones representen el 80% dels diplomats/diplomades i el 70% dels llicenciats/llicenciades. A l'hora els estudis professionals més feminitzats porten a ocupacions menys valorades socialment i, sovint, econòmicament.

Model

Anomenem ordre simbòlic a tot el conjunt de factors que fan que la nostra societat transmeti uns valors més enllà de quina sigui la realitat en cada moment. Volem que aquests elements generadors de simbòlic: com l'educació, els anuncis, els programes de la televisió, els noms dels carrers, els llibres de text, etc, apostin per una societat on les dones i els homes escollim lliurement els nostres futurs i no estiguem condicionats per estereotips masclistes on els homes i les seves funcions a la societat són l'eix central i la mesura de totes les coses, i les dones som accessòries, poc importants per al conjunt de la societat o objectes.

Propostes

• Desenvolupar plans formatius per garantir l'accés de les dones de totes les edats en les noves tecnologies.
  
• Analitzar i valorar els itineraris de l'educació secundària no obligatòria, especialitats de batxillerat i de mòduls professionals fomentant la incorporació dels i les joves sense biaixos de gènere.
  
• Garantir l'accés de les dones a la formació continuada
  
• Portar a terme plans formatius i d'inserció per a dones que tenen especials dificultats, especialment per a dones immigrants.
  
• Potenciar i prioritzar projectes coeducatius de centre encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans necessaris per a una veritable igualtat d'oportunitats. Fomentar, també, una pràctica educativa que doni valor i autoritat a les experiències, accions i pensaments de les dones que han estat marginades al currículum i a la vida escolar quotidiana.
  
• Garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació, en el llenguatge, en els llibres de text, en la investigació, en les estadístiques, en els estudis, en els materials educatius, en els audiovisuals, en els premis, noms de carrers, edificis, places, sales públiques, beques, etc.
  
• Afavorir, explorant incentius econòmics, els anuncis publicitaris que garanteixin els valors d'igualtat de gènere i dret a la diversitat.
  
• Eliminar els concerts educatius amb les escoles que fan discriminació de gènere.
  
• Afavorir que les tasques vinculades al món de l'ensenyament estiguin ocupades indistintament per dones i homes (ex.: monitors de menjador, d'esports, d'extraescolars,...).
  
• Cal garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació, en el llenguatge, en els llibres de text, en la investigació, en les estadístiques, en els estudis, en els materials educatius, en els audiovisuals, en els premis, noms de carrers, edificis, places, sales públiques, beques, etc.
  
• Promoure, tant en l'àmbit educatiu com a la formació permanent, instruments per a què les persones puguin esdevenir usuàries crítiques i participatives capaços de descodificar els missatges dels mitjans de comunicació.
  
• Denúncia dels acords entre l'Estat espanyol i el Vaticà, contraris als principis d'un Estat aconfessional. Cal separar qualsevol activitat de caràcter confessional de les activitats educatives o curriculars de l'alumnat i, per tant, no fer l'oferta de la classe de religió dins l'horari escolar.
  
• Fer la Llei integral per eradicar la violència familiar que inclogui formació reglada en aquest camp per a les i els professionals que aborden aquest fenomen (formació de professionals socials, cossos de seguretat, judicials i sanitaris).
  
• Desenvolupar programes d'educació física i esportiva no sexistes ni competitives, facilitant els mitjans pel seu accés a les dones.

Sanitat: La salut és molt més que l'absència de la malaltia

La realitat evidencia que hi ha diferències entre homes i dones en el procés d'emmalaltir i en la mortalitat, però la majoria de malalties que afecten les dones no han estat estudiades de manera específica com les dels homes.

En termes generals les dones tenen un estat de salut pitjor, malgrat què viuen més que el homes. En el model que s'utilitza per comprendre la salut de les dones trobem un desequilibri entre les exigències i demandes socials que rebem les dones i el recursos que disposem per cobrir-los. També trobem un desequilibri entre les exigències que les mateixes dones ens fem a nosaltres mateixes i la baixa autoestima de la que gaudim a causa sobretot de la poca valoració social i familiar de les tasques típicament femenines.

Però la visibilitat de la salut de les dones no està millorant l'atenció sanitària ja que en comptes de ser tractada com a subjecte diferent de l'home, s'estan elaborant un seguit de plans específics, sobretot a Catalunya, que no tracten la salut de les dones de forma integral, sinó que es centren en l'aparell reproductiu.

El tractament de la salut de forma integral és important i cal incorporar en el sistema sanitari públic l'evidència que les desigualtats socials afecten l'estat de salut físic i psicològic, i més, tenint en compte que la probabilitat de patir problemes de salut mental és mes gran en les dones que els homes. A la vegada que són les dones més joves, les d'edat avançada i les de classes socials més desfavorides les més afectades. L'ansietat i la depressió afecten més a dones que homes, així com el creixent problema dels trastorns alimentaris afecta més les adolescents.

Model

Les dones i els homes tenim cossos diferents i necessitem de serveis, recursos i models d'intervenció diferents. El model androcèntric de salut té repercussions molt negatives per a la salut de les dones.
Les recerques, les investigacions, els esponsors i institucions que les realitzen moltes vegades no troben prou interessants els estudis sobre temes que afecten directament les dones o només les dones. Els models de planificació, prevenció i d'intervenció de la Sanitat sovint es basen en estereotips sexistes.

Propostes

• La proposta sanitària d'ICV-EA es basa en la potenciació de polítiques de salut intersectorials dirigides a disminuir les desigualtats en salut en el si de la nostra societat, promocionant els condicionants positius de salut, tals com els estils de vida sans, la cura del medi ambient, l'educació sanitària, o la prevenció per damunt de l'assistència sanitària, tot i reconèixer la importància de la mateixa i la necessitat de la seva reforma des dels punts de vista de l'equitat, l'adequació, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis assistencials.
  
• Creació d'una xarxa sociosanitària pública, en règim ambulatori, domiciliari i institucionalitzat, oferint el suport necessari a les persones que es responsabilitzin de la seva cura en el propi domicili i que, generalment, són dones. Coordinació amb la resta de xarxes d'atenció a les persones, dins el mateix àmbit territorial.
  
• Potenciació de polítiques de salut, multidisciplinars, a nivell municipal, propiciant que les opcions més favorables en quant a estil de vida i hàbits, siguin també les mes fàcils d'assolir per als ciutadans i les ciutadanes, creant entorns favorables, basats en la preservació del medi ambient i dels recursos naturals, possibilitant el desenvolupament d'hàbits individuals saludables, mitjançant la informació i l'educació sanitàries.
  
• Incidir en la formació dels i les professionals de la sanitat per tal que puguin atendre les especificitats i transtorns més freqüents de les dones, així com tenir una visió integral a l'hora de realitzar els tractaments.
  
• Incloure la planificació familiar en la xarxa pública
  
• Impuls d'una Llei de terminis per un avortament lliure i gratuït. Proposta d'una llei que garanteixi la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs dins la xarxa sanitària pública.
  
• Especialització i creació d'equips dins el Sistema Públic de la Sanitat per a l'atenció i la prevenció dels trastorns de l'alimentació.
  
• Accions educatives per canviar la imatge estereotipada de les dones que moltes vegades és la que genera manca d'autoestima, trastorns en l'alimentació, etc.
  
• Incorporació de la figura de la psicòloga o el psicòleg en els centres d'atenció primària i àrees bàsiques.
  
• Incorporació de l'operació de restitució de la mama que ha estat operada per càncer, en la xarxa pública.
  
• Incorporació en la formació reglada del personal sanitari la detecció de violència domèstica i atenció eficient a les víctimes de la mateixa.
  
• Coordinació de la xarxa d'escoles públiques, sobretot a l'ensenyament secundari amb els centres d'atenció primària i els serveis de salut reproductiva

Serveis Socials

La insuficiència del sistema de prestacions socials, dotat pressupostàriament: 3 punts del PNB per sota de la mitjana espanyola i 9 de l'europea, conjuntament amb la manca de reconeixement de drets individuals, reconeguts i exigibles, marquen l'actual situació de les polítiques de benestar de la Generalitat. L'actual model, a més d' insuficient resulta injust i econòmicament poc rendible. Injust perquè els ajuts universals beneficien més a les classes altes, que compten amb una subvenció per a poder pagar-se el servei privat, que a les classes mitjanes i treballadores, per les quals l' ajut no cobreix el cost del servei privat, i poc rendible econòmicament perquè contribueix a la creació de llocs de treball poc qualificats i sovint informals, per tant sense cotització a la seguretat social i sense drets socials, i que són ocupats majoritàriament per dones. Per una altra banda el nivell de qualitat dels serveis privats als quals poden accedir les classes mitjanes i treballadores és molt baix.

Per raons culturals les dones són les que substitueixen les deficiències dels serveis socials en general i més específicament els de cura i atenció a les persones. A Catalunya el govern de la Generalitat ha tendit a responsabilitzar les famílies d'un seguit de tasques relacionada amb la cura dels altres, que han provocat en molts casos una doble jornada laboral per a moltes dones. La manca de centres de dia, de residències, d'atenció domiciliària, d'escoles bressol...que són responsabilitat de l'administració han suposat un obstacle molt important per a la incorporació de les dones en al món laboral en igualtat d'oportunitats així com per a la millora de la seva qualitat de vida.

Si els serveis són deficients, elles constitueixen també la mà d' obra poc qualificada i explotada, en són també les principals usuàries , tant si la demanda del servei és per elles com si és per altres membres del grup familiar. Quan aquests serveis existeixen amb un bon nivell de qualitat , són les principals beneficiàries : com a usuàries directes, perquè l'existència d' aquests serveis les allibera per construir projectes de vida autònoms i per últim perquè la creació de llocs de treball qualificats en el sector les beneficia especialment.

Model:

Els serveis socials s' han d' entendre com un dret de ciutadania universal i s' han de finançar amb fons públics. Els ajuts directes a persones i famílies i les deduccions fiscals o altres no han de substituir la creació de serveis públics i universals. L'existència d' aquests serveis implica la creació d' ocupació de qualitat, tant de la mà d' obra, com de condicions de treball i de satisfacció d' usuaris i usuàries.

La fiscalitat progressiva ha de garantir el finançament dels serveis i la creació dels serveis suposarà un factor de dinamització econòmica a l' augmentar l' ocupació, la cotització a la seguretat social i la recaptació fiscal.

Propostes:

• Xarxa pública de 0-3 anys amb funció educativa i amb places que cobreixin la totalitat de la demanda . La funció educativa podrà complementar-se amb la funció assistencial, fora de l' horari lectiu i atesa per personal qualificat. Aquesta mesura tindrà un impacte de gènere positiu perquè crearà llocs de treball qualificats dins del sector, aquests treballs augmentaran la demanda de mà d' obra i la taxa d' activitat i ocupació i la repercussió serà probablement més forta entre la mà d'obra femenina. Per una altra banda l' oferta de places per a nens i nenes facilitarà la conciliació de vida familiar i laboral - per a mares i pares
  
• Disponibilitat dels equipaments públics fora d'horaris convencionals i en temps d' oci i vacances per oferir alternatives a l' oci consumista i col·laborar en la tasca educativa de famílies i escoles. Això facilitarà la conciliació entre vida familiar i laboral en temps de vacances escolars. Ja que culturalment les tasques de cura i atenció recauen sobre les dones , facilitarà el repartiment d' aquestes tasques entre els homes, les dones i , sobretot, el conjunt de la societat.
  
• Crear una xarxa integral i coordinada de serveis, dotada de recursos humans i materials, per a les dones víctimes de violència de gènere. La xarxa de serveis haurà de coordinar l' assistència psicològica i jurídica, la protecció efectiva de la integritat física de les dones i , quan sigui necessari, solucionar els problemes
  d' habitatge , subsistència, incorporació o reincorporació al món laboral, serveis a infants. En resum permetre la creació d' un projecte de vida autònom.
  
• Universalitzar el dret a l' atenció domiciliària per a gent gran i ampliar l'horari de prestació del servei.
  
• Crear centres de dia per a l'atenció a gent gran en situació de dependència física i /o psíquica.
  
• Promoció pública d' habitatges tutelats per a gent gran i altres col·lectius en situació de dependència.
  
• Crear residències mixtes per a gent gran de finançament i gestió pública. L' atenció a la gent gran, molt deficient com a servei públic o privat, recau amb freqüència sobre les dones de la família, que veuen així hipotecada la seva vida i la seva salut a l'haver de fer-se càrrec d' aquesta tasca en solitari Alhora la creació de serveis d' aquest tipus , qualificats, permet també la creació de llocs de treball.
  
• Garantir pensions dignes per a tothom independentment de quina hagi estat la vida laboral. Impuls de l'augment de les pensions de viduïtat, garantint, des del Govern de Catalunya, que no siguin menors que el Salari Mínim Interprofessional i que abastin el 70% de la cotització de la persona difunta.
  
• Aplicar la Renda Bàsica Si les dones s' han hagut de fer càrrec de les tasques de cura i atenció i si encara se'n fan, la seva vida laboral serà necessàriament més curta i discontínua. Si el factor decisiu per a cobrar les pensions és la quantitat d'anys passats en el mercat laboral i la qualificació de les tasques, les dones es troben clarament en situació de desavantatge. Aquesta situació sols pot ser corregida per mesures que vinculin les pensions no exclusivament a la vida laboral i que les considerin també un dret de ciutadania.
  
• Programes integrals d'actuació dirigits a dones que exerceixen la prostitució , que assegurin el seu accés en igualtat a tots els drets socials. Aquestes actuacions en cap cas afavoriran ni legitimaran ni reglamentaran les activitats d'aquells que es lucren amb la prostitució aliena.

Dones i espais :Urbanisme, mobilitat, ús d'espai públic i privat...

Les ciutats no són neutres. El disseny del seu espai s'ha fet de forma androcèntrica, a la mesura de la rutina diària dels homes, majoritàriament motoritzats i amb un treball retribuït, en detriment de la comoditat del gruix de la població (nens i nenes, dones, persones aturades, ancians/es...). Només cal veure els pressupostos que es destinen a la construcció d'infraestructures amb gran impacte ambiental (trens d'alta velocitat, autovies...) i els que es destinen als transports públics eficients, a les voreres o als equipaments socials: a qui beneficien uns i a qui beneficien els altres. Podem afirmar que existeix un control masculí sobre l'espai i que per això cal repensar la ciutat amb ulls de dona: perquè la morfologia i l'entorn urbà té una demanda femenina específica, perquè els aspectes de la vida quotidiana no es tenen en compte a l'hora de construir, perquè es dissenya amb paraules antropomòrfiques, perquè les dones som dependents en moure'ns i perquè la seguretat (que té més a veure amb la cohesió social i la planifiació dels espais que amb la repressió) significa llibertat.

Model d'ICV-EA

Des de sempre, a ICV-EA s'ha donat una gran importància a tot el que fa referència a la millora del transport públic i a tot allò que envolta la vida quotidiana, per això, creiem en una feminització de la ciutat, de la planificació dels espais urbans, que s'adeqüin a la necessitat relacional de la població, que implicaria, entre altres coses, l'aconseguir unes ciutats més habitables, equitatives i, per tant, sostenibles.

Propostes

• Cal que les dones intervinguem en els processos de plantejament urbà i planificació territorial;
  
• Impulsar la creació de grups de dones o col·lectius que tinguin l'autoritat per incidir en la presa de decisions urbanístiques (associacions de dones urbanistes...);
  
• Cal adequar els espais públics urbans i rurals a la seguretat de les dones; que són usuàries en major mesura del transport públic.
  
• Establir un pla de compliment efectiu de la supressió de les barreres arquitectòniques i comunicatives;
  
• Fomentar que el disseny dels espais públics afavoreixi l'organització de la vida i dels usos dels espais urbanístics, per exemple, estudiant l'ús del temps i dels espais per a tenir una visió de les necessitats de dones i homes;
  
• Impulsar les zones vials i els espais de relació i socialització que permetin dissenyar un model de ciutat que prioritzi les persones;
  
• Crear comissions de professionals per a valorar l'organització del municipi tenint en compte que les dones utilitzen l'espai públic més que els homes i, en canvi, tenen poca presència en la formació de les ciutats;
  
• Conèixer els principals obstacles de les dones en relació a l'espai urbà;
  
• Fomentar i protegir els desplaçaments a peu, bici, etc.
  
• Promoure la connexió de les zones industrials amb els nuclis urbans per a facilitar l'ocupació de les dones.
  
• Promoció pública d' habitatges de lloguer per a col·lectius amb recursos limitats, amb especial atenció a dones que pateixen risc d'exclusió social per raó de gènere (com les víctimes de violència domèstica o les caps de famílies monoparentals).
  
• Creació d' oficines de mediació per a l'accés a l' habitatge de lloguer i de bosses d'habitatge pels col·lectius esmentats anteriorment

Radicalitat democràtica

Les dones som el 51% de la població i en cap país del món, en cap instància de decisió local, estatal, internacional hi som presents en la mateixa proporció que representem de la població.

Aquest fet és un problema del conjunt de dones i d'homes perquè introdueix un interrogant en el bell mig de la legitimitat del sistema democràtic: siguin quins siguin els elements (ja sigui per exclusió explícita o per desincentivació) que ens mantenen lluny dels espais de decisió, discriminacions petites o grans, quotidianes o solemnes, són factors claus en la continuïtat de l'estat actual de les coses on una meitat no hi decideix.

Si un altre món és possible, ho és amb les dones decidint-hi:

Anomenem "feminitzar la política" a la incorporació massiva de les dones en els espais de decisió pública. Aquesta feminitzacio ha d'incloure la incorporació de les dones en la mateixa proporció que representem de la societat i també dels valors, prioritats i espais que han estat exclosos de "la política" pel fet de pertànyer als àmbits tradicionalment femenints. Per feminitzar la política, cal que es prioritzi, per diferents mitjans (reglamentaris, de canvis de pràctiques, simbòlics...), la participació de les dones i la lluita contra la inèrcia que perpetua la masculinització de la política.

Hem d'aconseguir que no hi hagi contradicció entre la llibertat d'escollir i el fet de ser dona (per exemple, havent d'optar entre ser mares i fer política). El dret a la igualtat d'oportunitats existeix; la pràctica quotidiana, la manera en què tot està organitzat, fa quasi impossible la materialització d'aquest dret.

A més, cal combatre l'estigmantització de les dones que participen en llocs de decisió; d'evidenciar que no es tracta de "què hi accedeixin com a dones però s'hi comportin com a homes" (ajustant-se a cànons masculins). Cal un canvi en prioritats, donar rellevància a les qüestions de la vida quotidiana, fer una veritable "revolució cultural".

Propostes

• Que la Generalitat elabori i apliqui un Pla d'Acció per la feminització de la política a Catalunya:que inclogui suport a les organitzacions i agents socials i el foment del compromís a nivell individual (per tal de sobrepassar l'àmbit de les institucions); que inclogui un estudi comparat de les mesures preses arreu d'Europa en aquest àmbit.
  
• Fer una llei que reguli els temps per tal que es faci compatible el temps de l'associacionisme o l'activitat política amb el laboral i el familiar.
  
• Crear la figura de "l'auditoria de l'impacte de gènere" a les institucions, amb la qual s'avalui com condicionen el treball polític a homes i a dones els seus horaris, l'estructura i organització. Aquestes auditories podrien posar sobre la taula els elements interns a la pròpia organització que afecten de forma diferent als homes i les dones i, per tant, sentar les bases dels canvis necessaris per a fer possible la màxima participació, especialment de les dones
  
• Al mateix temps, les institucions polítiques, com ara, el Parlament de Catalunya, hauran de plantejar-se mesures per tal de facilitar que les dones amb càrrecs polítics tinguin els mateixos drets que la resta de dones pel què fa a l'exercici de la maternitat i de la compatibilització de la vida política i la familiar.
  
• Establir, per llei, la paritat en "cremallera" (és a dir garantint la presència d'homes i dones a les llistes electorals de forma alternada) a les candidatures a totes les eleccions. Aquesta mesura serà aplicable a partir del 2007.
  
• Establir per llei que les comissions de designació del govern i els organismes dependents de la Generalitat, no podran, en cap cas, estar formades per més d'un 70% de persones del mateix sexe.
  
• Vetllar perquè, en període pre-electoral, els diferents mitjans de comunicació facin participar en els debats candidates en la mateixa mesura que candidats. Estudiar possibles mesures de control i de bonificació als mitjans.
  
• Als canals públics, en particular per als informatius, caldrà encomanar i vetllar per l'aplicació d'un llibre d'estil (que, alhora tindrà un caràcter deontològic) que abastarà un correcte tractament del paper de les dones, tant formalment com pel que fa als continguts. L'elaboració del mateix hauria de ser a càrrec dels i les professionals dels mitjans, i el seguiment de la seva aplicació correspondria al CAC.
  
• Impulsar el debat sobre la consideració del dret a una informació veraç i plural com a bé social.
  
• Impulsar plataformes de participació per promoure canvis en el contingut dels mitjans de comunicació perquè la representació de les dones sigui adequada a la seva importància demogràfica i que els valors que es transmetin puguin transformar les condicions que impedeixen el seu progrés social.
  
• Creació d'una figura adjunta al "Síndic de Greuges" que vetlli per garantir el respecte als drets de les dones i trenqui amb les actituds sexistes i les discriminacions de tota mena.