Índex

I. MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DELS CATALANS.

Polítiques al servei de les persones
La persona com a centre de l'acció política
Nou model de polítiques socials
Hem d'avançar cap a la Societat del Benestar.

Polítiques en favor de la igualtat real de la dona

Dones en risc d'exclusió social

Suport a les famílies

Gent gran

Persones amb discapacitats.

Voluntariat

Sanitat de qualitat i sostenible

Drogues

I. MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DELS CATALANS.

L'establiment de polítiques encaminades a preservar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, són l'autèntica prioritat pel Partit Popular de Catalunya. En aquest concepte s'enquadren tots els aspectes relatius a la salut, la cultura en el seu significat més ampli, l'exercici de la llibertat d'elecció, i conseqüentment d'emancipació, dels joves, l'equilibri de l'ecosistema que ens acull, i les actuacions que impedeixin la fractura social o l'exclusió del progrés per motius generacionals, culturals o geogràfics.

Cal acarar el desafiament de millorar la qualitat de la vida i el benestar de les persones amb polítiques decidides a fer front a tot un conjunt de reptes, entre els que s'han de considerar els següents: la seguretat en els seu més ampli sentit; la salut i la seva cura; les polítiques mediambientals; l'accés a la informació; serveis electrònics que evitin la mobilitat innecessària; nous serveis i oportunitats per a col·lectius que existeixen des de sempre, però que són oblidats sistemàticament: els infants, els joves, les dones, els grans, els disminuïts. Les polítiques d'habitatge; la cultura i l'oci.

Conseqüentment, és necessari establir polítiques a terminis mitjà i llarg, amb actuacions decidides sobre la tercera edat i molt especialment en l'àmbit de la salut, l'ordenació de la immigració i la seva integració, l'alfabetització digital amb criteris d'universalitat, i amb una decidida política sobre el sòl i l'ecosistema, considerant que n'hi ha una manca permanent en les zones de més concentració poblacional.

Polítiques al servei de les persones

La persona com a centre de l'acció política

En una societat interrelacionada, les polítiques han d'estar orientades a la defensa de la persona, dels seus interessos i aspiracions. Des del reconeixement de la persona com a centre i destinatària de l'acció política, el Partit Popular estableix les línies fonamentals de les polítiques públiques, i dóna primacia a la societat sobre l'Estat, el qual ha de garantir la convivència i l'ordre social i l'exercici dels drets dels individus, reconeguts per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.

Definim la persona com el centre de l'acció política, perquè considerem que és el principal actor de la societat i que, per tant, no pot ser considerada només com a subjecte passiu, receptor i destinatari de les decisions, sinó que, ja que n'és la principal protagonista, ha d'intervenir activament en la definició de les polítiques publiques que han de servir els interessos reals de la societat, i posar l'accent en la seva llibertat, en la seva participació, i en la seva solidaritat.

Sobre aquestes premisses cal fomentar la participació dels catalans en qualsevol de les seves manifestacions: en la vida associativa, en l'entorn veïnal, estudiantil, laboral, empresarial, etc.

Nou model de polítiques socials

Les polítiques socials han d'estar orientades a les persones, a llurs necessitats i expectatives, i han de tenir com a objectiu principal la detecció i l'avaluació de les necessitats i les demandes de prestacions socials, i proporcionar una atenció eficaç i de qualitat, basada en models d'atenció i de protecció personalitzada i adaptada als canvis que es produeixen al llarg de la vida de les persones o de les seves famílies.

Les polítiques socials s'han d'adaptar als canvis experimentats per la societat, i en aquest sentit resulta evident que les dissenyades durant el segle XX foren concebudes des d'una percepció de societat jove i dinàmica, amb una determinada estructura familiar. Les del segle XXI, en canvi, han de ser concebudes per a una societat envellida, amb un creixement desequilibrat fruit de la baixa natalitat, i amb un model de família diferent al tradicional. Una societat que necessitarà més serveis socials complementaris per ajudar les persones a tenir cura dels seus familiars dependents, ja siguin infants o persones grans.

Cal consolidar la societat del benestar, però alhora cal assumir les modificacions necessàries per adaptar-nos a les noves dinàmiques socials. Aquestes són dues qüestions importants: la consolidació i l'estabilitat, d'una banda, i la capacitat d'adaptació per una altra. Considerem que la consolidació dependrà de la capacitat d'adaptació a les noves necessitats, amb mesures legislatives i executives que faran possible que la modernitat i el progressisme coincideixin.

Davant aquesta situació el repte és estructurar-les en un equilibri de necessitats i qualitat que permeti oferir una atenció centrada en la persona, integradora, personalitzada i contínua, en col·laboració i coordinació amb l'atenció social i amb altres nivells d'atenció sanitària, amb altres administracions competents -especialment els ajuntaments-, perquè l'aplicació d'aquestes polítiques sigui plenament eficaç.

Aquestes mesures han d'anar acompanyades d'una Administració àgil, que respongui a temps a les necessitats dels ciutadans, els faciliti l'accés als serveis i a les prestacions socials en igualtat d'oportunitats, amb criteris clars i definits, i que intensifiqui la coordinació i la col·laboració entre les diferents institucions i les administracions.

Hem d'avançar cap a la Societat del Benestar.

El benestar rau en el valor social que s'atorgui a l'esforç personal, individual i col·lectiu, que permetin accedir a una societat més integrada, activa i dinàmica. Per això cal que valors com la solidaritat, la tolerància o la integració siguin reflectits en compromisos cívics. Considerem que cal incorporar i fomentar en la societat aquests valors perquè pugui acarar els nous reptes i avenços amb les pautes de conducta que es desprenen de la seva aplicació.

En el segle XXI les societats afronten el debat d'un model d'estat «del benestar» fortament burocratitzat i que impedeix avançar cap a una «societat del benestar». El progrés i la consolidació del benestar han de desenvolupar un equilibri entre Societat i Administració. L'Administració no ha de substituir la iniciativa de la societat, sinó que ha de crear un marc idoni perquè el denominat «tercer sector» s'afermi i s'impliqui cada cop més en projectes que beneficiïn el conjunt dels ciutadans.

La societat no pot declinar la seva responsabilitat en aquest àmbit. A partir d'iniciatives de la societat civil s'ha d'establir un model d'atenció que permeti, prioritàriament, donar resposta de forma integral a les necessitats assistencials de les persones, i mantenir l'equilibri entre els ciutadans com a subjectes de drets i d'obligacions.

D'aquesta manera s'ha de superar el concepte de l'Estat protector, accentuar el concepte de solidaritat i retornar a la societat catalana el protagonisme i la participació que sempre ha tingut, com a societat activa, oberta, organitzada, i solidària amb els canvis i les reformes que s'han de portar a terme.

El paper de l'Administració s'ha de centrar a establir el marc adequat que faciliti la participació de la societat, que garanteixi la qualitat i l'equitat en l'accés als serveis, i que actuï amb caràcter subsidiari, per passar d'una administració sobredimensionada i intervencionista a una administració suficient i necessària, que no interfereixi ni dificulti l'activitat que desenvolupa la societat.

Per altra banda, el millor estat del benestar és el que genera ocupació i oportunitats per als seus ciutadans i, per tant, cal considerar que els plans d'ocupació han de ser un instrument social adequat, d'acord amb les directrius establertes a la Cimera de Luxemburg. El Govern ha de prioritzar les actuacions dirigides a promoure l'ocupació, i centrar-se en les persones amb més dificultats d'incorporació en el mercat laboral, com les dones, els joves, les persones més grans de 45 anys o les persones amb discapacitats.

Polítiques en favor de la igualtat real de la dona

La igualtat de gènere implica la participació d'homes i dones en totes les esferes de la vida pública i privada. Al llarg del segle XX s'ha avançat molt en la igualtat jurídica entre dones i homes. Aquesta igualtat en dret no ha conduït a la igualtat real: amb la finalitat que la igualtat no només sigui de dret, sinó de fet, es requereix un canvi d'actitud cultural i de pautes de capteniment entre homes i dones.

Tot i els canvis experimentats els darrers anys, persisteixen els diferents papers i funcions desenvolupats secularment per dones i homes. Aquesta persistència rau en el procés de socialització que es fa a la família, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació, que continuen transmetent models estereotipats de com haurien de ser les identitats femenina i masculina, i que discriminen i infravaloren la dona, independentment de les seves capacitats personals.

El sistema educatiu desenvolupa un paper de primera magnitud a l'hora de corregir les desigualtats per raó de sexe generades a causa de la diferent assignació de rols i valors a dones i homes. L'escola coeducativa constitueix un avenç considerable, ja que parteix de l'anàlisi de gènere i fomenta actituds, valors i capacitats que contribuiran al desenvolupament de la pròpia identitat personal sense condicionaments de gènere.

Un dels principals components del canvi social experimentat a les últimes dècades és la participació creixent de les dones en el mercat laboral. Tot i això, els principals indicadors del mercat de treball manifesten la persistència de diferencies formals significatives en la situació laboral de dones i homes, resultat de desigualtats reals molt importants, i que deriven tant de la divisió sexual tradicional del treball, com de la configuració del mercat laboral resultant, i també del fet de mantenir, gairebé en exclusiva, el treball domèstic a càrrec de les dones.

Per aconseguir la paritat és essencial avançar cap a la igualtat en l'ocupació com a instrument per adquirir independència i autonomia. No podem oblidar que les dones continuen tenint una taxa d'ocupació baixa, que supera àmpliament la dels homes. A més, hi ha altres característiques especials que cal tenir en compte, com conciliar la vida familiar amb la vida laboral; les diferències en els salaris, que requereixen polítiques específiques i transversals per eliminar els impediments i que permetin una integració global de la dona en els diferents àmbits de la nostra societat. Aquesta igualtat s'ha d'estendre a tots els sectors i activitats professionals, atès que les dones continuen absents, en gran mesura, dels àmbits de presa de decisions.

Ens comprometem a continuar impulsant la igualtat de tractament i d'oportunitats entre les dones i els homes, a promoure tots els canvis necessaris per arribar a un model de societat on tots, homes i dones, tinguem les mateixes oportunitats en condicions d'igualtat real i no només formal.

La conquesta d'aquesta igualtat per al Partit Popular de Catalunya ha de tenir com a eixos bàsics els compromisos assumits pel III Pla d'Igualtat d'Oportunitats per a les dones i tots els altres assumits per Espanya en els fòrums internacionals, com la Convenció de Nacions Unides d'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, la IV Conferència de Beijing, i en particular el IV Pla Comunitari per a la igualtat d'oportunitats entre home i dona, aprovat pel Consell de Ministres de la Unió Europea.

La voluntat del Partit Popular de Catalunya és mantenir el diàleg i oferir oportunitats per treballar a tota la ciutadania, sense exclusions ni prejudicis ideològics, a favor d'una major equitat social entre homes i dones. Un esforç col·lectiu que, al nostre entendre, respondrà a criteris d'eficàcia en el desenvolupament de les diferents polítiques públiques, amb l'objectiu de convertir l'ideal de la igualtat en una realitat beneficiosa per a tota la societat.

Però no hi pot haver una igualtat real en una societat que continua patint episodis de violència de gènere. Per això, el Partit Popular ha aprovat els dos únics Plans de lluita contra aquesta realitat social intolerable. Plans que han fet possibles mecanismes d'informació i d'assistència ràpida en l'àmbit dels cossos de seguretat i dels òrgans judicials, i que han permès l'augment dels programes d'acció contra la violència domèstica en col·laboració amb les ONG. Totes aquestes mesures són contínuament renovades i reforçades. Una bona prova d'això són les noves mesures legislatives i operatives que s'estan elaborant al Parlament de Catalunya, amb mocions concretes sobre la igualtat dona-home, tant en l'àmbit econòmic com en el laboral (Moció 190/VI; Moció 74/VI)

En aquest sentit, una de les vessants més importants dins les polítiques d'igualtat és la participació de la dona en la vida política.

La vàlua personal i la preparació han estat els factors que el Partit Popular de Catalunya ha considerat i considera decisius per a l'accés a aquests càrrecs de representació política, i deixa de banda criteris com el de la participació obligatòria de les dones a les candidatures electorals. Considerem aquesta mesura molt electoralista, però poc efectiva a l'hora d'aconseguir l'objectiu de la igualtat real d'oportunitats.

Propostes per avançar cap a una igualtat real de gènere

• · Fomentarem un canvi cultural a Catalunya, que impulsi pautes de comportament concretes per fer efectiva la igualtat en l'accés a l'ocupació i en les condicions de treball, com a instrument per a adquirir independència i autonomia, i promourem el compliment efectiu del que estableixen les diferents normatives, ja sigui d'àmbit autonòmic, nacional, o comunitari.
  
  
• · Establirem les condicions necessàries perquè la societat catalana creï 140.000 llocs de treball per a dones, amb l'objectiu d'incrementar la taxa d'ocupació femenina.
  
  
• · Promourem programes d'inserció sociolaboral, de formació professional ocupacional innovadora, de promoció de les noves tecnologies, de formació per a les dones en situació de risc d'exclusió social o que siguin víctimes de maltractaments.
  
  
• · Fomentarem la creació d'empreses per les dones, a partir de programes de foment de l'activitat emprenedora i empresarial de les dones, que seran informades i assessorades a través d'acords amb les cambres de comerç i les organitzacions empresarials; a més, se'ls facilitarà finançament a partir de programes de crèdits tous en col·laboració amb les entitats financeres.
  
  
• · Eradicarem la discriminació salarial, i impulsarem els agents socials a incloure clàusules adreçades a evitar la discriminació salarial en els convenis col·lectius, i actuacions destinades a eradicar qualsevol discriminació salarial en els plans d'inspecció laboral.
  
  
• · Oferirem oportunitats d'ocupació i autoocupació a les dones que viuen en el món rural, mitjançant la formació, l'assessorament i el manteniment de xarxes comercials.
  
  
• · Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració amb associacions destinades a atendre situacions de ruptura familiar, per donar suport individualitzat als afectats per aquesta situació (mare, pare i fills), i per atendre'n les conseqüències, tant psíquiques com materials.
  
  
• · Estimem que és necessari crear 30.000 noves places en llars d'infants, i flexibilitzar els horaris escolars, comercials i laborals, i també les desgravacions fiscals del tram autonòmic de l'IRPF per despeses ocasionades per tenir cura d'infants.
  
  
• · Aprofundirem en les polítiques actives que facilitin l'accés de les dones a un treball digne i de qualitat, alhora que es fomenta la transformació dels contractes temporals en contractes indefinits i estables mitjançant ajuts econòmics.
  
  
• · Fomentarem l'activitat emprenedora i les vocacions empresarials, i incentivarem la creació de fons de capital-risc que facilitin el finançament de projectes i inversions empresarials destinats al foment de l'autoocupació de les dones.
  
  
• · Aprofundirem en la utilització de beneficis fiscals per fomentar la contractació de col·lectius amb una taxa alta d'atur.
  
  
• · Dotarem una línia destinada a microcrèdits en condicions favorables que permetin l'inici i desenvolupament de projectes empresarials de dones, subvencionant amb 2.500 euros les dones que creïn una empresa.
  
  
• · Subvencionarem amb 3.000 euros les empreses que contractin dones en atur de llarga durada, que portin més de tres anys fora del mercat laboral, que siguin majors de 40 anys amb càrregues familiars, o que accedeixin per primer cop al mercat laboral.

Defensa de la convivència

La seguretat garanteix la llibertat. Per això cal que la societat avançada no només sigui lliure, justa i solidària, sinó també segura, i per això ha de ser ferma a l'hora de sancionar els qui actuen contra els drets dels altres o contra la convivència pacífica i democràtica. I ha de comptar amb el convenciment i la implicació de la seva ciutadania a l'hora de defensar el marc convivencial que tant ha costat d'aconseguir a la nostra societat.

El Partit Popular de Catalunya és conscient de l'atemptat radical contra els drets humans que constitueix la violència de gènere i, en particular, les seves manifestacions entre cònjuges, parelles o persones de diferent sexe, així com de pares a infants. Per això hem impulsat mesures diverses destinades a combatre el sexisme i altres problemes subjacents a aquesta nafra, tot i que encara resta molt per fer.

És per això que impulsarem:

• · El Pla de Defensa de la Convivència.
  
  
  • - Aquest Pla és un ambiciós programa de treball orientat a eradicar de la nostra societat qualsevol forma de violència, i a conscienciar la ciutadania de la necessitat de defensar activament els valors de convivència democràtica i pacífica, la llibertat individual i col·lectiva. L'educació és un pilar bàsic en aquesta matèria.
    
    
  • - El Pla de Defensa de la Convivència serà producte del consens entre totes les formacions polítiques amb representació parlamentària, amb la finalitat d'assolir un acord sobre aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur, i de garantir la seva perdurabilitat, la seva màxima aplicació i la seva efectivitat.
    
    
• · La implantació de llars d'infants properes als centres de treball, i també fomentarem el treball a domicili o teletreball i la flexibilitat horària laboral al llarg dels cinc primers anys de la vida dels fills.
  
  
• · L'estudi dels factors de risc de la violència familiar, i promourem les mesures necessàries per tal d'eradicar-la, amb l'objectiu de protegir els membres més vulnerables, com ara els infants, les dones i les persones grans.
  
  
• · La creació de l'Adjunt al Síndic de Greuges per a la Defensa de les Persones Grans, amb la finalitat de vetllar pels drets d'aquestes persones, i especialment pels seus drets a la integritat física, psicològica i econòmica.

Tolerància zero contra la violència de gènere.

La violència que s'exerceix contra les dones i les nenes constitueix, sens dubte, la manifestació més greu de la desigualtat entre les dones i els homes basada en relacions de poder. La violència de gènere abasta actituds i conductes agressives que tenen lloc tant en el si de la família com en l'àmbit social i laboral, i es manifesten tant en l'aspecte físic com en el psíquic.
Les dones i els homes del Partit Popular de Catalunya estem contra qualsevol tipus de violència, especialment la domèstica, i és per aquest motiu que elaborem les següents propostes:

1. Mesures dirigides a la prevenció, la difusió i la sensibilització

• · Crear el Consell Interdepartamental de Lluita contra la Violència.
  
  
• · Crear un torn d'ofici als col·legis d'advocats, especialitzat en violència domèstica.
  
  
• · Destinar la meitat del 0,52% de l'IRPF que l'Estat transfereix a Catalunya al finançament de projectes contra la violència de gènere.
  
  
• · Promoure que les institucions -públiques i privades- dedicades a l'ensenyament preparin materials dirigits a la coeducació, adequats per a cada etapa de l'aprenentatge, i que els utilitzin en llur tasca docent, per difondre entre els col·lectius d'alumnes el rebuig de la violència contra les dones.
  
  
• · Posar a disposició de tots els centres escolars de Catalunya els treballs que, amb l'objectiu de lluitar contra la violència domèstica, publiquin tant l'Administració de la Generalitat com altres organitzacions i col·lectius compromesos en la desaparició de la violència contra la dona.
  
  
• · Els media solen emetre conceptes estereotipats que impliquen superioritat d'un sexe i subordinació de l'altre. Per evitar-ho, el Consell Executiu col.laborarà amb els mitjans de comunicació públics i privats amb la finalitat que vetllin permanentment per evitar imatges i valors que promoguin o justifiquin la violència contra les dones, i la transmissió de continguts sexistes o violents.
  
  
• · La publicitat ocupa gran part dels espais en tots els mitjans de comunicació, raó per la qual donarem incentius a les agències de publicitat i els media que es mostrin més compromesos amb la no-violència.
  
  
• · Fer campanyes que sensibilitzin profundament la societat sobre la gravetat real d'aquest problema, i que provoquin el rebuig social espontani contra la violència de gènere.
  
  
• · Establir els mecanismes que facilitin la col·laboració dels ciutadans perquè denunciïn les situacions de dones agredides de què siguin coneixedors.
  
  
• · Aprofitar la xarxa de centres d'assistència primària, la xarxa hospitalària, la xarxa de centres dependents del Departament de Benestar Social i les altres xarxes de què disposem, per distribuir els materials elaborats on es recullin els drets i els recursos amb què compten les dones a Catalunya per acarar els maltractaments.

2. Mesures dirigides a l'educació i la formació

• · Es prendran les mesures necessàries perquè tots els curricula escolars -dels 0 als 16 anys- continguin els conceptes transversals de l'educació per a la igualtat d'oportunitats entre sexes i de l'educació per la pau.
  
  
• · En els cursos de formació i reciclatge d'educadors, s'inclouran continguts sobre prevenció de la violència contra les dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
  
  
• · En els programes d'educació d'adults s'inclouran continguts sobre prevenció de la violència contra les dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
  
  
• · En la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya als membres del Cos de la Policia Autonòmica - Mossos d'Esquadra, s'incrementarà el nombre de mòduls formatius que fan referència a la lluita contra la violència que pateixen les dones per millorar la qualitat de l'atenció i de l'assistència que es presta a les víctimes, alhora que es crearan patrulles específiques d'atenció permanent per evitar agressions de caràcter sexual o de violència domèstica.
  
  
• · Els professionals dels serveis socials són els que estan, freqüentment, més en contacte amb dones víctimes de la violència, raó per la qual se'ls impartiran cursos específics de formació i sensibilització per millorar l'atenció i I'assistència a aquestes dones.
  
  
• · S'establiran convenis de col·laboració amb els col·legis d'advocats, notaris, graduats socials, procuradors i d'altres, relacionats amb el món del dret, per impartir cursos de formació dirigits a sensibilitzar els seus integrants.

3. Mesures per incrementar els recursos socials

• · La major part del territori català està desproveït de cases d'acolliment per a dones i, on n'hi ha, tenen poques places; per tant s'incrementarà el nombre de cases d'acolliment i de pisos tutelats, partint del paràmetre que un 10% de les dones a Catalunya són objecte de maltractaments físics o psíquics.
  
  
• · Es facilitarà orientació individualitzada a totes les dones acollides perquè puguin accedir a cursos de formació professional dirigits a integrar-les en el món laboral.
  
  
• · Es crearan unitats específiques d'atenció per a dones víctimes de la violència, que seran ateses per personal format per lluitar contra els maltractaments.
  
  
• · Sovint els casos de violència contra les dones no es denuncien; cal crear mecanismes que ajudin a detectar-los i atendre'ls. Amb aquesta finalitat es posarà en marxa un servei telefònic d'emergència, actiu les vint-i-quatre hores del dia, per informar les dones víctimes de la violència i canalitzar-ne les demandes. Aquest servei serà atès per personal format específicament en la lluita contra els maltractaments.
  
  
• · S'elaborarà i es donarà tota la difusió possible a un manual informatiu amb normes i recomanacions sobre la resposta adequada a la violència sexual i familiar, i dels recursos legals i socials amb què compten les dones victimitzades.
  
  
• · S'establiran les mesures de col·laboració necessàries amb els serveis sanitaris, socials, policials i judicials amb la finalitat que les víctimes rebin una atenció integral.
  
  
• · Es fixaran uns barems específics per facilitar a les dones víctimes de maltractaments l'accés a habitatges socials.
  
  
• · Els programes d'atenció, rehabilitació i seguiment de les víctimes de la violència contra la dona, i el suport psicosocial que necessitin, tindran prioritat en les convocatòries de subvencions per a organitzacions no governamentals.

4. Mesures per facilitar l'autonomia de les dones

• · Incloure les dones víctimes de la violència domèstica, que es vegin obligades a traslladar la seva residència habitual, en el Programa de Renda Activa d'Inserció.
  
  
• · Donar suport econòmic a la víctima de la violència domèstica amb la finalitat que pugui canviar de domicili, tot facilitant-li un tracte prioritari en l'accés a habitatges socials.
  
  
• · Subvencionar amb 6.000 euros les empreses que contractin una víctima de maltractaments, o que afavoreixin la seva inserció laboral com a treballador autònom.

5. Mesures sanitàries

• · S'elaborarà un protocol sanitari que doni una resposta integral a les dones víctimes d'agressions sexuals i de maltractaments.
  
  
• · S'inclouran, en l'àmbit dels Serveis d'Atenció Primària de Salut, programes per a la prevenció de la violència.
  
  
• · Es desenvoluparan cursos de formació i de sensibilització per als professionals sanitaris que intervinguin en l'atenció a les dones víctimes de violència.
  
  
• · El Departament de Sanitat i Seguretat Social proporcionarà a les dones víctimes de violència, a través dels serveis d'atenció al pacient, informació sobre els recursos al seu abast.
  
  
• · Es posaran en marxa programes de tractament psicològic per a les persones que maltracten, per afavorir-ne la rehabilitació i la resocialització, i com a suport complementari de l'ajut psicològic facilitat a llurs víctimes.

6. Mesures de detecció i control estadístic

• · Es crearà un protocol estadístic que faciliti la tasca de recollida de dades sobre violència domèstica en els àmbits social, sanitari, judicial i policial. La implementació d'aquest protocol permetrà investigar i treure conclusions sobre les causes, la incidència, la freqüència, les formes i les conseqüències de la violència contra les dones, i també sobre la victimització a Catalunya.
  
  
• · Es promouran, en col·laboració amb totes les administracions públiques, les universitats i la comunitat científica, investigacions sobre les causes que generen comportaments violents en l'àmbit familiar, ja que és on amb més freqüència es produeixen agressions contra les dones.

7. Avaluació

• · L'lnstitut Català de la Dona és l'ens responsable de coordinar i implementar totes les mesures que es preveuen en aquest Pla, raó per la qual haurà de comptar amb la col·laboració dels Departaments compromesos en la seva execució. Això es farà en coordinació amb les diferents Administracions estatals i locals, les organitzacions no governamentals, les associacions i els col·lectius professionals, per aconseguir una acció coordinada entre totes les parts implicades en l'atenció a les víctimes de la violència. Aquesta interacció és fonamental perquè les mesures contingudes en el Pla siguin efectives.
  
  
• · En l'aplicació i el desenvolupament del Pla es farà un seguiment que permeti l'avaluació continua dels progressos. S'elaboraran indicadors quantitatius i qualitatius que esdevinguin un punt de referència per mesurar el grau de compliment i la implicació dels diferents organismes en l'execució i el desenvolupament dels objectius.

Dones en risc d'exclusió social

Els processos de pobresa o exclusió social han augmentat en els darrers temps, circumstància que posa en relleu la importància d'aquests col·lectius socials. La població femenina que es veu afectada per la pobresa i l'exclusió no és homogènia, sinó que la seva composició és heterogènia al integrar-se per diferents col.lectius amb problemàtiques diferents i causes d'exclusió també diferents. Per això:

• · Impulsarem polítiques dirigides a combatre les causes específiques que originen els diferents episodis d'exclusió social de les dones.
  
  
• · Potenciarem l'abandonament de l'exercici de la prostitució, mitjançant l'establiment d'incentius, tant als qui practiquen aquesta activitat com a llurs possibles empleadors.
  
  
• · Elaborar un Pla de Lluita contra les Xarxes de Prostitució, en coordinació amb les ONG i utilitzant els serveis socials dels ajuntaments com a serveis més propers a aquesta realitat que són.

Suport a les famílies

La família és el nucli fonamental de la societat, perquè és una institució essencial, un element socialitzador i de transmissió de valors a les noves generacions. La família és la principal garantia del benestar dels seus membres a partir de la solidaritat intergeneracional, que és el factor més sòlid de la nostra cohesió social.

El Partit Popular de Catalunya entén la política familiar com el conjunt de polítiques públiques que, d'una manera articulada, global, transversal i integral, s'encaminen a reconèixer, donar suport i protegir la institució familiar d'acord amb les funcions socials que ocupa.

La incorporació de la dona al mercat laboral ha modificat el repartiment de les responsabilitats familiars. Altres factors com l'increment de nuclis familiars petits, l'increment de la mobilitat, la dispersió geogràfica de les famílies, la baixa natalitat i l'envelliment de la població, posen de manifest la necessitat d'adoptar a Catalunya polítiques socials, econòmiques, fiscals i d'ajut a la família.

Catalunya necessita una veritable llei de protecció i ajut a la família que inclogui un conjunt de mesures i actuacions juntament amb el reconeixement de drets que incideixen en l'àmbit familiar. Aquestes polítiques han d'ésser de caràcter transversal i oferir una resposta horitzontal a les seves necessitats, amb l'objecte d'incrementar la qualitat de vida de les famílies, i aplicar mesures que facilitin la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral de les persones que tinguin responsabilitats familiars, sense que disminueixin llurs ingressos ni llur nivell professional.

Cal compensar les rendes familiars, d'acord amb les càrregues que suporten, amb desgravacions, facilitant l'accés a l'habitatge, fomentant la solidaritat intergeneracional, proporcionant ofertes de serveis i ajuts complementaris a les famílies que tinguin altres persones al seu càrrec -llars d'infants, centres de dia, ajut a domicili, centres de respir-; donar suport a les famílies amb risc d'exclusió social i contemplar les mesures de reforç i els ajuts a famílies que requereixin una major dedicació i ajuda perquè estan en situacions especials.

El Partit Popular de Catalunya reitera el seu compromís de suport a la família i la seva voluntat de promoure totes les reformes que calguin per aconseguir noves millores i nous avenços de la institució de la família.

El Partit Popular de Catalunya considera que la família és el nucli vertebrador de la nostra societat, la principal transmissora de vivències i de valors entre els seus membres; constitueix l'element socialitzador i de convivència primari i bàsic i és l'element central de la solidaritat intergeneracional. I des d'aquesta concepció de «família» considerem necessari articular la política de família al voltant de quatre grans eixos:

• La millora de la qualitat de vida de les famílies.
  
  
• El reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesió social.
  
  
• L'ajut a les famílies amb risc d'exclusió social.
  
  
• La conciliació de la vida laboral i familiar.

Propostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.

El Partit Popular de Catalunya considera que cal impulsar l'adopció de mesures concretes que millorin la qualitat de vida de les famílies i que facilitin la participació dels seus membres en tots els àmbits de la nostra societat. Per això durem a terme les següents actuacions:

• Elaborarem un llei de protecció de les famílies nombroses que completi la legislació estatal, tot concretant els beneficis i mesures de suport en els àmbits competencials del Govern de la Generalitat.
• Ampliarem fins a 600 € anuals les prestacions econòmiques adreçades a donar suport a les famílies amb fills menors de sis anys.
• Estendrem progressivament les prestacions econòmiques directes per fill a totes les famílies amb infants d'entre 7 i 12 anys, i a les que tinguin fills adolescents d'edats compreses entre els 13 i els 16 anys. Aquesta prestació es farà en forma d'un pagament únic, amb independència dels ingressos econòmics familiars.
• Ampliarem els ajuts pels conceptes de menjador i transport escolar i activitats de lleure, sobre la base d'una escala establerta en funció de les càrregues familiars i del nombre de membres de la unitat familiar.
• Establirem nous ajuts per a l'adopció i l'acolliment, que cobreixin fins al 75% de les despeses que hagin pogut ocasionar els tràmits d'adopció i/o acolliment, en funció de les càrregues familiars.
• Promourem la signatura de convenis sectorials amb les empreses i les entitats concessionàries de serveis públics (aigua, electricitat, gas) per aconseguir un tracte més favorable en el pagament de les contraprestacions que hagin de satisfer les persones que formin part d'una família nombrosa, d'una família amb infants o adolescents a càrrec, o amb persones en situació de dependència.
• Establir reduccions en les tarifes dels transports metropolitans, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), així com promoure descomptes en el metro i el bus, adreçats de forma especial a les famílies nombroses.
• Proposarem la creació d'una prestació econòmica, amb caràcter universal, en els casos de part múltiple.
• Establirem línies d'ajut i de crèdit per a les famílies nombroses que tinguin problemes per accedir a un habitatge.
• Promourem la construcció d'habitatges de protecció oficial de superfície superior a 90 m2 per atendre la demanda de les famílies nombroses.
• Farem pública, durant el primer mes de cada any, mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els principals mitjans de comunicació, la relació de les taxes i els preus públics bonificats per a les famílies catalanes.

Propostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesió social.

• Impulsar els treballs de l'Observatori de la Família de Catalunya, amb la participació de les Administracions Públiques i de les entitats i les associacions representatives de la família a Catalunya, com a òrgan consultiu, en tot allò que faci referència a l'impuls, l'adopció, la implementació i l'aplicació de les polítiques familiars que es vulguin dur a terme a Catalunya.
• Fer de la Secretaria de Família un instrument útil i àgil per impulsar i aplicar les polítiques de suport a la família, atribuint-li totes les competències administratives relatives a la coordinació, l'impuls, la difusió, la informació i l'orientació familiar.
• Ampliar els ajuts per a les famílies amb persones dependents, és a dir, les que tinguin al seu càrrec persones grans o amb discapacitats, atès que en molts casos llur tasca diària supleix mancances dels serveis socials públics, que haurien de ser una prestació de la Generalitat amb caràcter universal.
• Garantir que els mitjans de comunicació siguin respectuosos amb els drets dels menors, i evitar l'emissió de continguts violents en horaris d'audiència infantil i juvenil.
• Impulsar l'aprovació i la difusió d'un codi de conducta dirigit als pares i els tutors, basat en pautes de disciplina positiva.
• Impulsar la participació de la família, a través de les diferents associacions, en els mitjans de comunicació social, tant públics com privats, en funció de la rellevància i la valoració social que té aquesta institució en la nostra societat.
• Fomentar l'associacionisme familiar amb un programa especial d'ajuts i subvencions i donar participació a les associacions en la definició de les polítiques de família.

Propostes per a l'ajut a les famílies en situació de crisi o de risc d'exclusió social.

• Crear ajuts per al pagament del lloguer dels habitatges de les famílies amb dificultats, que tinguin fills a càrrec, o persones grans en situació de dependència, o que algun dels seus membres estigui en situació d'atur de llarga durada. Aquests ajuts variaran en funció del nivell de renda i de les càrregues familiars i es pagarà amb agilitat i sense demores.
• Crear i dotar pressupostàriament el fons de garantia de pensions per ruptura matrimonial, d'unions estables de parella o d'aliments, per cobrir l'impagament de les pensions corresponents.
• Implantar i subvencionar la creació de punts de trobada familiar -espai neutral per possibilitar l'intercanvi en el règim de visites en cas de conflicte familiar- a tot el territori de Catalunya.
• Impulsar el creixement de la xarxa de cases i pisos-pont per a dones que hagin estat víctimes de la violència domèstica, i també subvencionar les entitats que ofereixin places d'acolliment residencial destinades a cobrir les demandes d'aquest tipus de serveis, d'altra banda cada cop més demanats per les persones afectades.

Propostes per conciliar la vida laboral amb la familiar.

Les famílies sovint tenen dificultats per conciliar la vida laboral amb la vida personal i familiar. Actualment, els horaris de treball no coincideixen, per regla general, amb els horaris escolars ni amb els horaris de molts serveis públics utilitzats per les famílies catalanes.

Davant d'aquestes circumstàncies, el Partit Popular de Catalunya considera que cal incrementar les mesures per fer possible una autèntica conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar, i per això, complementàriament a les polítiques d'ocupació, des del vessant de les polítiques de família:

• · Liderarem des del Govern de la Generalitat un canvi cultural i estructural a Catalunya amb pautes de capteniment que avancin cap a la paritat real entre homes i dones en tots els àmbits de la vida pública i privada, especialment adreçades a assolir la plena igualtat en les taxes d'ocupació masculina i femenina.
• · Promourem els plans territorials de conciliació horària amb l'objectiu de facilitar als treballadors i les treballadores de Catalunya la conciliació de la vida laboral i familiar amb els horaris escolars dels infants i els adolescents que tinguin al seu càrrec.
• · Impulsarem l'aproximació progressiva entre els horaris laborals i professionals dels pares i les mares amb els horaris escolars perquè puguin gaudir de més temps de convivència en l'entorn familiar.
• · Crearem la qualificació d'«Empresa Familiarment Responsable" per a les empreses que acreditin l'aplicació de mesures i pràctiques que facilitin la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar. Aquestes empreses gaudiran de bonificacions fiscals i de beneficis econòmics.
• · Facilitarem l'accés als serveis adreçats a les famílies durant les franges horàries de convivència del nucli familiar.
• · Crearem un servei específic d'atenció i assessorament a les famílies i a les empreses, destinat a promoure mesures de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar en l'entorn empresarial, i també facilitarem informació sobre els drets dels treballadors i de les famílies, i sobre el ventall de possibles ajuts i avantatges existents.
• · En el marc dels programes de nous filons d'ocupació, promourem la creació d'empreses de serveis per facilitar a les famílies serveis complementaris per a la cura de les persones que tinguin al seu càrrec.
• · Promourem la reforma de la legislació sobre protecció de menors i adolescents, amb l'objectiu de disposar d'un marc normatiu que permeti fer una aposta decidida per la reeducació dels menors que viuen al carrer, disposant alhora de mitjans humans i materials adequats per prevenir situacions de marginació social.
• · Modificarem l'oferta i els horaris dels diversos equipaments o serveis públics, adaptant-los a les noves necessitats socials i afavorint la conciliació entre la vida laboral i la familiar (biblioteques, ludoteques, guarderies...).
• · Crearem 30.000 noves places d'escoles bressol fins arribar a cobrir el 25% de la població de 0 a 3 anys.

Gent gran

La prolongació de la vida és un gran èxit de la nostra societat, conseqüència de la millora de la qualitat de vida i dels avenços en medecina, i afecta directament la vida social i l'econòmica, com es va posar de manifest a la II Assemblea Mundial sobre l'envelliment.

Actualment a Catalunya hi ha 1.119.233 persones majors de 65 anys, que representen el 17.78% de la població; 232.921 persones entre 75 i 79 anys; 142.803 d'entre 80 i 84 anys, i 126.094 de més de 85 anys. D'aquestes persones, més del 80% viuen en municipis de més de 100.000 habitants, el 8,8% viuen en els 660 municipis de baixa densitat -que representen el 69% dels municipis de Catalunya- i, d'aquests, el 56% tenen menys de 500 habitants, de manera que és un clar indicador de la dispersió del fenomen rural.

La major part d'aquestes persones més grans de 65 anys hi arriben cada cop més sovint amb bona salut, són més actives, i la pèrdua d'autonomia se'ls endarrereix progressivament. La prolongació de la vida és un fet positiu, però l'envelliment de la població representa una nova realitat social que té repercussions econòmiques, ja que aquesta realitat implica un increment important en les necessitats d'atenció social i sanitària, exigeix canvis profunds i realistes que incideixin en les planificacions i que impulsin el disseny de polítiques d'actuació intersectorial i interdisciplinàries, adaptades a les necessitats i a les característiques de la gent gran.

Durant els darrers anys s'han generat canvis en les actituds socials, que han portat al fet que les persones grans, que avui viuen més anys, també viuen més temps soles, atès que tots els indicadors posen de manifest el desarrelament de la societat respecte a les persones grans. Cal incidir-hi i buscar solucions a l'origen del problema, i no en les conseqüències que produeix; per això considerem que cal actuar des de l'educació i les polítiques socials per incidir en les conductes individuals, inculcar valors que incorporin comportaments solidaris i cívics, amb la finalitat de facilitar la convivència, i fomentar els valors basats en les relacions multigeneracionals, que han de ser la base de la vida social i comunitària.

Aquestes mesures són fonamentals i per això és necessari liderar a Catalunya un canvi cultural que incideixi en tots els àmbits de la nostra societat, que faci possible una societat per a totes les edats, on les persones grans no se sentin excloses. Això implica una visió integral de l'envelliment i es refereix a una societat on cada individu té drets i responsabilitats, i que té un paper actiu per portar a terme, amb plantejaments multigeneracionals que desenvolupi l'individu al llarg de tota la seva vida.

Per tots aquests motius considerem que la família és una institució molt important, atès que és on es produeixen les relacions multigeneracionals, basades en l'afectivitat de les persones que la integren, amb independència de la seva edat.
Cal tenir present que el 78'6% de les persones grans volen viure amb els seus parents més propers. Hem de proporcionar a la família els ajuts necessaris perquè puguin tenir cura i atendre la seva gent gran a casa, amb suport de serveis socials i sanitaris que facilitin que les persones amb necessitat d'atencions especials puguin romandre en el seu nucli familiar.

Cal incrementar la participació de les persones grans en la societat, mitjançant la creació de plataformes consultives, obertes i plurals, canalitzadores d'opinió, perquè tinguin capacitat d'incidir en les qüestions que considerin d'importància social.

Per altra banda, cal facilitar a les persones grans que vulguin continuar en el mercat laboral, a partir de l'edat de la jubilació, puguin fer-ho, i promoure les condicions per garantir-ne la participació i facilitar que es puguin acollir a les mesures que en aquesta matèria ha aprovat el Govern.

Amb aquesta finalitat cal modificar algunes polítiques, sobre la base de tres principis generals que concedeixen un especial reconeixement a la condició de «persona gran», i establir un marc conceptual dividit en cinc sectors: la independència, la participació, l'atenció, l'autorrealització i la dignitat. Això els permetrà gaudir d'una bona vida en família i possibilitarà a la nostra gent gran un paper actiu en la societat.

Persones grans amb dependència.

A Catalunya prop de 300.000 persones grans requereixen ajuda; d'aquestes, 130.000 la necessiten per fer les activitats bàsiques de la vida diària; gairebé un 20% necessita atenció directa, i gairebé un 70% rep alguna mena de suport de les seves famílies o del voluntariat organitzat d'associacions sense ànim de lucre.

Són persones grans -el 13%- que no poden desenvolupar amb plena normalitat les seves funcions, les seves capacitats bàsiques, i per això acaben per dependre, bé dels seus familiars, bé del suport que se'ls presta des dels sectors públics.

En primer lloc, cal ressaltar que la dependència afecta les persones que en pateixen, ja que no poden ser autònomes, i també les seves famílies, ja que el pilar de les persones dependents ha estat la família i, especialment, les dones. Aquesta situació és difícil que continuï en el futur, perquè s'incrementa el nombre de nuclis familiars petits: cada vegada són més les persones que viuen soles, i està augmentant la mobilitat i la dispersió geogràfica de les famílies.

Per continuar avançant en aquest camí de progrés per a la gent gran, promourem les següents mesures:
Propostes per a la participació de la gent gran a la societat.

• · Estimularem a Catalunya un canvi cultural a partir del concepte d'una societat per a totes les edats, en què es fomentin les relacions multigeneracionals, els valors que incorporin comportaments cívics i solidaris, i actuarem des de la família, l'educació i les polítiques socials per facilitar una convivència on les persones grans no es sentin excloses.
• · Impulsarem iniciatives i projectes, tant socials com econòmics, sobre la base d'una política d'envelliment centrada en dues direccions: per una banda, estendre i garantir la qualitat de vida de les persones grans, procurant-los un paper més actiu en la societat i, per una altra banda, proporcionar els serveis adequats a les necessitats de les persones amb dependència i les seves famílies.
• · Promourem la creació de plataformes consultives de gent gran, obertes i plurals, canalitzadores d'opinió, amb la finalitat d'incidir en les qüestions que considerin d'importància social.
• · En el marc de la flexibilització de l'edat de jubilació aprovada pel Govern de l'Estat, promourem polítiques adreçades a garantir la possibilitat de perllongar la vida laboral activa. En aquest sentit s'han d'elaborar programes integrals per a treballadors més grans de 60 anys, en col·laboració amb els principals interlocutors socials, i mesures de foment per a la permanència i de finançament de l'autoocupació.
• · Fomentarem l'educació d'adults en les universitats i les aules per a la gent gran, en col·laboració amb organitzacions i entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectes en aquest sentit, com a estratègia per ampliar la participació en l'ensenyament i per millorar la formació bàsica, amb l'objectiu de promoure la ciutadania activa.
• · Ampliarem els programes de turisme i d'oci per a la gent gran, diversificant l'oferta tant pel que fa al nombre de dies de torns de vacances com per a les destinacions turístiques, i també promourem una targeta turística, en col·laboració amb els empresaris del sector, que faciliti descomptes especials a les persones grans en determinats serveis d'hostaleria.
• · Difondrem els Drets de les Persones Grans, i en garantirem llur exercici i defensa; tanmateix elaborarem programes de prevenció, de remissió i d'intervenció en situacions de maltractaments de la gent gran, que incloguin instruments de detecció per poder avaluar els riscos en aquestes situacions, establirem les mesures per a evitar-los, i determinarem els recursos de control i el finançament per portar-los a terme

Propostes per a millorar l'atenció de les persones grans

• · Donarem l'opció de triar, cada persona gran i la seva família, entre tots els serveis, d'acord amb les seves necessitats i preferències.
• · Potenciarem la prestació d'atenció integral i continuada a les persones grans que tenen necessitats canviants al llarg del temps; personalitzarem els itineraris d'atenció per adaptar les prestacions assistencials i de suport als canvis que es vagin produint, especialment en les persones en situació de dependència; disposarem de recursos adequats per atendre'ls, d'acord amb les seves necessitats, i també intensificarem la cooperació eficient entre les diferents institucions, les xarxes d'atenció, els agents socials, els professionals, les persones i les famílies; impulsarem la consolidació dels serveis socials i en millorarem la professionalització, i potenciarem les polítiques actives de millora de la qualitat.
• · Elaborarem plans, d'acord amb les noves necessitats socials, que incloguin les necessitats generals i sectorials de la població, les prioritats de cobertura, els models d'atenció, l'afectació de recursos, amb l'objectiu d'establir els nivells mínims de prestacions, garantir l'equitat per evitar desequilibris territorials, i explicitar els mecanismes de coordinació i de concertació amb les entitats i el tercer sector.
• · Incrementar els ajuts i les subvencions adreçats a la formalització de convenis de col·laboració amb associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre que tinguin com a objecte l'atenció a les persones grans.
• · Establirem una estreta col·laboració amb els ajuntaments per assolir un nivell d'integració real de serveis entre els tres nivells d'atenció social: primària, especialitzada i sociosanitària.

Propostes d'oferta de serveis a l'atenció primària.

• · Incrementar la cobertura assistencial de l'ajuda domiciliària per a persones més grans de 65 anys, per arribar al 6% d'aquesta població durant els propers 4 anys.
• · Desgravar les despeses per contractació d'assistència de personal que col·labori en la cura de les persones grans, per ajudar les famílies que, pel fet de tenir persones al seu càrrec, necessitin contractar algun servei de suport per atendre'ls en el seu entorn afectiu.
• · Promourem programes de solidaritat intergeneracional, mitjançant els quals joves voluntaris col·laborin en l'atenció a la gent gran, fins i tot de la que resideixi en el seu propi domicili.

Propostes d'oferta de serveis a l'atenció especialitzada.

• · Facilitarem l'opció de triar, cada persona gran i la seva família, entre tots els serveis, d'acord amb les seves necessitats i preferències, mitjançant el lliurament d'un xec-residència perquè totes les persones grans que ho desitgin puguin elegir la residència que prefereixin entre les residències privades que s'adhereixin al programa.
• · Estimem necessària la creació de 1.500 places en els centres de dia, i incrementarem llur horari d'atenció. Així facilitarem a les persones grans que puguin romandre en el seu entorn. També crearem 9.000 noves places residencials per incrementar la cobertura de les necessitats de la gent gran, i avançar cap a la mitjana de 500 places per cada 10.000 habitants. Així facilitarem que les persones grans puguin romandre en el seu entorn, i assegurem l'equitat en la distribució territorial dels recursos.
• · Creiem necessari promoure 1.000 noves places en programes d'habitatge tutelat per a persones grans que no tinguin un grau de dependència alt.

Propostes pel que fa a l'atenció sociosanitària

• · Reforçarem i consolidarem les línies assistencials dels recursos sociosanitaris, en el marc del Pla de desplegament de recursos 2000-2005, del Programa Vida als Anys, i incrementarem d'un 20% el nombre de places destinades a llits d'internament, i a places d'hospital de dia; també posarem en funcionament noves unitats d'avaluació geriàtrica ambulatòria i pal·liativa, amb criteris d'equitat, a tot Catalunya
• · Estendrem els programes d'atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, en estat d'immobilització, i a la gent gran de cada municipi, per prestar una atenció sanitària integral a les persones grans que ho requereixin, de manera coordinada amb els hospitals i amb els diversos serveis socials.
• · Potenciarem mètodes d'atenció alternatius, com ara la telemedecina, amb la finalitat de resoldre problemes de salut sense necessitat de desplaçar els malalts, en coordinació entre els diferents nivells assistencials, amb l'objectiu d'apropar l'assistència sanitària als ciutadans amb dificultats de desplaçament, i poder així reduir la institucionalització residencial innecessària. Aquestes millores garantiran el fet de poder mantenir la gent gran dins el seu entorn familiar i social.
• · Aplicarem les noves tecnologies com a instrument de vigilància per millorar l'atenció i l'autonomia de les persones grans, especialment en el seu domicili. I, en aquest sentit, universalitzarem progressivament el servei de teleassistència, a través de l'ampliació dels programes de teleassistència i d'atenció a la gent gran que ho necessiti. Al llarg dels pròxims dos anys pretenem duplicar el nombre de persones ateses mitjançant teleassistència domiciliària.
• · Promourem una política sanitària centrada en la prevenció primària i l'educació de la salut, que incideixi sobre els factors de risc i que promogui els hàbits saludables, amb la finalitat de millorar l'esperança de vida sense incapacitat i evitar la dependència; reemplaçarem així el sentiment d'envellir amb una acumulació de capital humà i social.

Persones amb discapacitats.

A Catalunya hi ha 245.000 persones amb disminució reconeguda, igual o superior al 33%, amb diferents graus de dependència. El 62% de les persones amb discapacitats està compresa entre els 16 i els 64 anys. El col·lectiu més nombrós és l'integrat pels discapacitats físics (59'1%); el 28'2% pateix una disminució psíquica, i, el 12'7% restant, una de sensorial. Més de la meitat de la població amb disminució té reconegut un grau de discapacitat inferior al 65%, raó per la qual gaudeix d'un nivell d'autonomia que en possibilita la inserció sociolaboral, almenys en un sistema de treball protegit.

L'atenció a les persones amb disminució ha d'estar orientada, principalment, a potenciar llur autonomia personal, reforçar les capacitats que conserven, i completar les que han perdut, i a aconseguir el màxim nivell d'integració social en tots els àmbits de la seva vida, des de l'atenció precoç a la integració escolar, la sociolaboral, i durant el procés d'envelliment.

Aquesta prioritat d'atendre les necessitats canviants al llarg de la vida ha de tenir com a resposta la diversitat de serveis i l'adaptació permanent a situacions socials que permeti que les persones amb discapacitats puguin disposar d'una formació especifica adequada a les seves condicions, integrar-se en el món laboral, participar a la vida social, i procurar el desenvolupament total de la seva autonomia personal, laboral i funcional.

Cal destacar la capacitat i la voluntat de les persones que pateixen disminucions per superar les seves limitacions, amb l'objectiu de facilitar-ne la integració social i per garantir-los la igualtat d'oportunitats, perquè les persones amb disminucions puguin exercir tots els seus drets com la resta dels ciutadans, entre ells el dret a l'educació, a la lliure elecció de professió, d'oci i de treball.

La lluita contra qualsevol classe d'exclusió i de discriminació ha de constituir la base de la política social de qualsevol govern. Aquesta actitud és essencial i requereix la implicació de les administracions en plena col·laboració amb la societat.

Tenint en compte que, entre les disminucions més freqüents, destaca la dificultat de desplaçar-se fora de la llar, seguida de les disminucions relacionades amb la motricitat, les deficiències en la visió i l'audició, cal implementar les polítiques d'inserció amb mesures de suport i de supressió de barreres, especialment les que fan referència a l'accessibilitat urbanística, a la comunicació i al transport, que són essencials per poder facilitar el desplaçament. Per a això s'ha d'establir un calendari de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació amb les persones amb mobilitat reduïda, i comptar amb la col·laboració dels ens locals i de les entitats sense ànim de lucre.

La Generalitat, per donar resposta a les necessitats que generen les diverses modalitats de discapacitats, ha de desenvolupar polítiques de suport que facilitin la integració de les persones discapacitades, factor indispensable perquè puguin desenvolupar llur vida amb autonomia.

Propostes per afavorir l'autonomia i la integració de les persones amb discapacitat.

• · Crear un Consell Autonòmic de Persones amb Discapacitat, que serà un òrgan paritari de trobada i debat entre l'administració de la Generalitat i el sector.
• · Crear una Comissió Parlamentària sobre Discapacitat, encarregada d'analitzar la situació de les persones amb discapacitat i formular propostes de millora.
• · Incorporar representants d'organitzacions de persones amb discapacitats als òrgans de participació de l'Administració amb què la discapacitat té una connexió directa (educació, sanitat, transport, consum, noves tecnologies, etc.)
• · Garantirem la continuïtat de les prestacions d'atenció integral a les persones discapacitades, i personalitzarem els itineraris per adaptar-los a les necessitats canviants que pateixi el beneficiari al llarg del temps.
• · Planificarem els recursos i els programes per a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials (potenciarem els tractaments d'estimulació precoç, l'educació, la inserció sociolaboral, la sanitat, els serveis socials i l'habitatge) a través d'una sectorialització territorial i introduirem la concertació amb els proveïdors de serveis.
• · Promourem la necessària coordinació de les actuacions de la Generalitat i els ajuntaments adreçades als infants i als adolescents amb disminucions, amb l'objectiu de gestionar de forma integrada les necessitats de la persona beneficiària de la prestació, i dotarem les corporacions locals dels instruments necessaris per dur a terme aquestes noves funcions.

Propostes per millorar la qualitat de l'atenció i l'eficàcia dels serveis a les persones amb discapacitats

• · Subvencionarem les despeses per tractaments de fisioteràpia, psicomotricitat i logopèdia, sense tenir en compte l'edat del beneficiari, amb caràcter complementari als PUAS.
• · Incrementarem els ajuts i introduirem els concerts en la formalització dels convenis de cooperació amb associacions, fundacions i altres entitats que tinguin com objecte l'ajuda a les persones amb discapacitats, i introduirem els concerts en la compra de serveis a les esmentades entitats, amb autorització de despesa plurianual.
• · Crearem la «finestreta única" per poder fer tots els tràmits des d'una sola instància, simplificarem la connexió i la cooperació administratives amb la Generalitat, i facilitarem les gestions a les persones sol·licitants.
• · Agilitarem els procediments de reconeixement i percepció de les prestacions, per garantir que el pagament de les prestacions s'efectuï en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud de la prestació.

Barreres arquitectòniques

• · Impulsarem polítiques d'accessibilitat i integració que condueixin a la supressió de barreres. En aquest sentit elaborarem a Catalunya, juntament amb els municipis, un calendari per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, urbanístiques, en el transport i la comunicació.
• · Incrementarem les dotacions per al transport adaptat, especialment el «porta a porta». Cal incrementar la flota de taxis adaptats, garantint-ne el mateix cost que a la resta de taxis; impulsarem el bonus-taxi per a persones amb mobilitat reduïda.
• · Posarem en marxa definitivament el procés d'adaptació de tota la xarxa de Metro per a les persones amb mobilitat reduïda.

Escola i llocs de treball

• · Aprovarem i posarem en pràctica un Pla Autonòmic de Promoció de la Formació i l'Ocupació de les Persones amb Discapacitat, negociat amb els agents socials i les organitzacions de persones amb discapacitats.
• · Adoptarem les mesures necessàries per fer efectiu el mandat de la LISMI relatiu a la gratuïtat de l'ensenyament dels estudis universitaris per a les persones amb discapacitats.
• · Prioritzarem l'accessibilitat a centres de formació, escoles i universitats, per garantir la integració i l'autonomia personal de les persones amb mobilitat reduïda.
• · Adequarem i incrementarem els recursos de suport, tant humans com materials, que garanteixin la integració dels infants a l'escola ordinària i a les escoles d'educació especial, tant a l'etapa obligatòria com a la postobligatòria -batxillerat i cicles formatius-, per a vetlladors, transport escolar, perquè disposin dels suports necessaris per completar les seves capacitats i garantir-los la màxima normalitat possible.
• · Adequarem i potenciarem els recursos de suport a la inserció laboral, per potenciar les habilitats tècniques en el lloc de treball, els hàbits laborals i els socials, amb seguiment i valoració continuats.
• · Promourem la subscripció de convenis amb empreses perquè contractin persones discapacitades, mitjançant la prospecció d'empreses que puguin proporcionar llocs de treball, i actuar en conseqüència, facilitant-los informació i propiciant-ne la sensibilització.
• · Fomentarem l'increment del nombre d'alumnes amb discapacitats contractats pels centres especials ocupacionals, i també el desenvolupament de contractes de treball a domicili (teletreball), amb la millora dels sistemes de comercialització de productes i serveis elaborats per aquests centres.
• · Promourem un nou Pla de Foment de l'Ocupació per a les persones amb discapacitats que inclogui la creació, en els centres especials d'ocupació, d'unitats de suport destinades a la promoció personal i social de les persones amb discapacitats, i també potenciarem les cooperatives socials especialitzades en la inserció laboral de persones discapacitades.
• · Incrementarem els recursos per a discapacitats físics i psíquics que destina la Generalitat als Centres Especials de Treball (CET), amb la finalitat que puguin esdevenir instruments eficaços per ajudar les persones discapacitades a incorporar-se a les empreses ordinàries.
• · Farem complir l'obligació de reserva del 2% de llocs de treball per a persones amb discapacitats a l'Administració de la Generalitat, als seus ens autònoms i a les empreses públiques.
• · Meritarem les empreses que compleixin els requisits de reservar el 2% de llocs de treball per a persones amb discapacitats, en les compres de béns i serveis que facin a través de concursos i subhastes.
• · Crearem un programa de suport a la vida autònoma a la llar que permeti que les persones que treballin en centres laborals especials puguin viure, a llur elecció, soles o acompanyades.
• · Prioritzarem l'accés a l'habitatge de protecció oficial adaptat per a persones que pateixin alguna discapacitat.
• · Garantirem la gratuïtat d'accés de les persones amb discapacitats a instal·lacions esportives, sempre que l'activitat que s'hi desenvolupi tingui finalitat terapèutica.

Fiscalitat

Revisarem la legislació en matèria fiscal en tots els supòsits que sigui possible millorar, respecte al tractament comú de les persones amb discapacitats (especialment, les afectades més severament: més d'un 65% de discapacitat), i per a les famílies amb membres amb discapacitats.

Propostes d'oferta de serveis a l'atenció primària

• · Desplegar els serveis d'atenció domiciliària per a persones amb discapacitats, i establir nous instruments de col·laboració amb els consells comarcals i els municipis, per poder ampliar la cobertura a tots els municipis de Catalunya.
• · Desgravar les despeses per contractació de personal que col·labori en la cura de les persones amb discapacitats, amb la finalitat d'ajudar les famílies que necessitin contractar algun servei de suport que faci possible l'atenció de la persona discapacitada en el seu entorn afectiu.
• · Promoure programes perquè el voluntariat pugui col·laborar en l'atenció de persones amb discapacitats.

Propostes d'oferta de serveis a l'atenció especialitzada

• · Incrementarem les places de centres de dia i residencials corresponents a cada àmbit, d'acord amb les necessitats de la població, i facilitarem que les persones amb discapacitats puguin romandre en el seu municipi, per assegurar l'equitat en la distribució territorial dels recursos.
• · Crearem centres de respir per fer-hi estades temporals, amb la finalitat que les famílies puguin ingressar els familiars que ho requereixin, amb zones diferenciades per als infants i la gent jove i per a les persones grans.
• · Crearem programes d'habitatge tutelat per a persones amb discapacitats que no tinguin un grau de dependència alt.

Propostes d'atenció sociosanitària

• · Reservar places sociosanitàries per als malalts crònics amb gran discapacitat per donar suport a les famílies en llur atenció.
• · Estendre els programes d'atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades, i a les persones amb discapacitats.
• · Aplicar les noves tecnologies com a instrument de vigilància per millorar l'atenció i l'autonomia de les persones amb discapacitats, especialment en el seu domicili, i universalitzar progressivament el servei de teleassistència, ampliar els programes de teleassistència i d'atenció a les persones que els necessitin.
• · Implantar un programa de detecció precoç d'hipoacúsia per a tots els nou nats.
• · Implantar un règim d'hospitalització per a l'atenció bucodental en determinats tipus de persones amb discapacitat, com els qui necessiten anestèsia general per ser intervinguts, ja que no poden controlar els seus actes durant el tractament.
• · Estendre la cobertura de la gratuïtat de l'assistència bucodental a tots els discapacitats.

Propostes d'accessibilitat a les noves tecnologies

• · Farem totes les actuacions necessàries perquè Televisió de Catalunya incrementi gradualment el nombre d'hores de subtitulació per a sords en la seva programació, per fer més accessible la televisió a les persones amb disminucions auditives, i establirem, com a objectiu a curt termini, que se subtituli un paquet inicial de programes, compost per:
      Primer: els informatius del migdia i del vespre dels dies feiners, dels festius i dels caps de setmana.
      Segon: al voltant de tres hores diàries de programació infantil.
      Tercer: programes de sobretaula i de prime time, majoritàriament, i, en la mesura que sigui tècnicament possible, programes en directe.
• · Ens proposem l'objectiu de consolidar una programació estable de programes subtitulats amb un total de vuit hores diàries d'emissió, equivalents, aproximadament, a 3.000 hores d'emissió subtitulada l'any.
• · Vetllarem perquè el creixement de la programació subtitulada sigui equilibrat entre els programes infantils i juvenils, els informatius, els documentals, els esports i els programes d'entreteniment o culturals. D'altra banda, en la mesura que la tecnologia ho permeti, vetllarem perquè se subtitulin programes emesos en directe amb un alt grau d'improvisació.
• · Introduirem d'una manera regular una secció diària, de dilluns a divendres, amb informació d'actualitat transmesa en llenguatge de signes.
• · Introduirem, dins de la programació infantil, seccions o petites seccions que incorporin esquetxos en llenguatge de signes.
• · Cal estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de la distribució de les seccions infantils i d'actualitat per mitjà d'Internet, en banda ampla o bé pel sistema Advanced Digital Subscriber Line (ADSL), acció que permetria l'accés de persones amb dificultats auditives als continguts produïts per Televisió de Catalunya.
• · Ens comprometem a impulsar, al llarg de la propera Legislatura, que totes les webs públiques de l'àmbit de la Generalitat siguin accessibles, i també que els serveis d'administració electrònica que es posin en funcionament siguin dissenyats amb criteris d'accessibilitat.
• · Crearem un servei telefònic d'urgències accessible per a persones sordes.
• · Promourem que l'administració adquireixi elements electrònics, de procés d'informació o eines pròpies de la societat de la informació, o que es posin en funcionament programes o serveis electrònics que, en tots els casos, siguin accessibles per a persones amb discapacitats.

Voluntariat

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que el voluntariat és una manifestació de solidaritat i una forma de participació ciutadana a partir del desenvolupament de projectes d'ajuda que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, persegueixen l'interès general, participen en projectes del sector públic i privat no lucratius, i donen una nova dimensió a les polítiques socials orientades a la millora del benestar de la col·lectivitat.

Els darrers anys s'ha incrementat considerablement el nombre de persones que, amb molta generositat, ajuden i presten un servei als altres, ja sigui individualment o col·lectivament. No obstant això, cal desenvolupar plenament la cultura de la participació, definir un nou concepte de voluntariat, molt més ampli, aplicat a totes les àrees possibles, i que impregni els valors de tolerància i solidaritat que sempre l'ha caracteritzat amb un reconeixement explícit del seu valor econòmic i social. Això ens permetrà una implicació plena dels ciutadans i facilitarà la coordinació de les iniciatives públiques o privades que permetin aconseguir una societat més justa, que a través del pluralisme i la diversitat millorarà els seus valors culturals.

En aquest context, les organitzacions de voluntariat pateixen una insuficiència de recursos econòmics i materials per desenvolupar els projectes i per atendre les demandes que reben, entre els quals destaquem el lloguer dels locals, les despeses de transport, les assegurances dels voluntaris i les despeses organitzatives. És per això que considerem que cal augmentar el suport a les organitzacions, tot facilitant-les l'accés a recursos econòmics, tècnics, informàtics i humans, juntament amb els serveis d'assessorament i ajuda per garantir i facilitar la seva autonomia i reduir la dependència dels voluntaris considerats individualment o col·lectivament.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que a Catalunya cal una veritable política de foment i suport del voluntariat que se centri en els següents eixos:

Un nou marc d'actuació

• · Elaborar una llei del voluntariat que propiciï un marc legal per aconseguir una major participació de la societat en les polítiques d'acció social desenvolupades pels poders públics. La Llei ha d'incloure, com a mínim:
  • a) Un programa marc d'activitats dirigides al foment i el suport a les persones voluntàries i les entitats que actuen amb el consens de les organitzacions de voluntariat i dels altres sectors implicats. Aquestes mesures tenen com a objectiu millorar el benestar des de la corresponsabilitat dels agents i la complementarietat de les seves iniciatives.
  • b) La previsió d'un Pla del voluntariat, dotat anualment a cada Llei de pressupostos.
• · Desenvolupar protocols d'actuació en situacions d'emergència, perquè la resposta dels voluntaris pugui ser més ordenada i efectiva.
• · Desenvolupar plans de formació del voluntariat mitjançant la formalització de convenis de col·laboració amb les universitats i amb les pròpies organitzacions de voluntaris.
• · Establir un interlocutor per al voluntariat a l'Administració de la Generalitat, que actuï sense paternalismes ni demagògies, i que tingui caràcter transversal.
• · Establir un marc de relacions entre el voluntariat de Catalunya, el de la resta de Comunitats Autònomes, els de l'Estat i els de la Unió Europea.
• · Promoure i facilitar els mitjans per a la formació, la motivació i la coordinació de les persones voluntàries en les diverses organitzacions i enfortir el treball en xarxa.

Mesures de foment

• · Fomentar la cultura de la solidaritat i de la participació en els ciutadans mitjançant l'acció voluntària, com a acció corresponsable i complementària de les iniciatives públiques i privades en aquest sector.
• · Fomentar i reconèixer el voluntariat com a manifestació de solidaritat, que transmet valors i cerca també la col·laboració i el compromís dels mitjans de comunicació.
• · Afavorir la realització d'accions de promoció del voluntariat universitari mitjançant la creació de borses de voluntaris a totes les universitats catalanes.
• · Crear un «carnet de voluntariat», amb descomptes en els mitjans de transport, per reduir costos en els desplaçaments que fan els voluntaris per dur a terme llurs tasques.
• · Fomentar la realització d'accions de voluntariat entre la gent gran, en el marc de la vellesa activa.
• · Fer campanyes de sensibilització del voluntariat mitjançant convenis de col·laboració amb els mitjans de comunicació.
• · Promoure la responsabilitat social de les empreses incentivant-ne la implicació en el desenvolupament i el finançament d'accions i projectes d'acció social.
• · Prestar suport institucional al Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra cada any el 5 de desembre, i promoure la declaració d'un «Dia Europeu del Voluntariat».

Sanitat de qualitat i sostenible

El sistema sanitari a Catalunya està definit a la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, que regula les principals mesures en matèria d'ordenació, planificació i gestió sanitària; crea el Servei Català de la Salut com a organisme fonamental de l'ordenació sanitària per avançar en una distribució adequada dels recursos sanitaris i consolida la realitat sanitària catalana constituïda per la varietat de centres públics i privats amb l'objectiu d'aconseguir una ordenació hospitalària òptima.

La societat civil va fer possible que Catalunya tingués un model sanitari propi, constituït per centres benèfics i assistencials que al llarg de molts anys van formar una xarxa àmplia que va cobrir les necessitats assistencials de la població. Els titulars d'aquests centres eren les mutualitats, l'església, les fundacions privades . En definitiva, la denominada societat civil va aprofitar aquesta xarxa per donar cobertura als seus afiliats desplegant estructures hospitalàries pròpies. Aquest model nascut de la societat civil va configurar el model sanitari català.

És per això que el model sanitari català es caracteritza per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió, en incorporar els hospitals privats i les fundacions amb participació de la societat civil a la gestió dels recursos assistencials que integren la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP). Finalment, va adoptar un model organitzatiu fonamentat en tres xarxes diferenciades: l'atenció primària, l'hospitalària -que integra recursos de diferents titularitats-; la sociosanitària i la salut mental.

Hem d'avançar cap a un sistema sanitari capaç de portar a terme reformes que puguin donar respostes a la nova realitat, davant l'increment de les necessitats en l'assistència sanitària, ja que l'augment de l'envelliment de la població, el canvi en el patró epidemiològic, l'augment de les noves demandes dels ciutadans, l'avenç de les noves tecnologies, la investigació científica, la immigració i la globalització són molts dels factors amb què cal comptar per tenir un model d'eficàcia en la sanitat.

Aquest marc complex i interdependent ens exigeix un reforç a fi de consolidar i modernitzar l'actual sistema, per tal d'obtenir opcions estratègiques que donin respostes a aquests reptes, amb la finalitat de millorar els resultats en salut, amb equitat i cohesió social, i finalment assolir un major grau de benestar i satisfacció dels ciutadans .

En aquest context cal configurar un sistema modern i eficaç en la gestió dels serveis públics; és imprescindible la col·laboració de tots els agents implicats per aconseguir un sistema sanitari cohesionat, vertebrat d'acord amb els principis de solidaritat, equitat, eficiència i participació .

Hem de fomentar nous valors de cooperació i corresponsabilitat per acarar les noves realitats i avançar cap a un sistema sanitari de més qualitat i alhora sostenible.

L'assistència sanitària ha de ser integral i ha de garantir la continuïtat del procés assistencial; cal deixar de planificar els serveis sanitaris des d'estructures burocràtiques i dirigir-nos a una assistència sanitària integral prestada per dispositius adequats.

Sanitat de qualitat per a tothom

La protecció de la salut és un dret social -nascut de la voluntat de respondre a les necessitats de manteniment o recuperació de la salut perduda- desitjable per a cada edat o situació.

La protecció de la salut i l'assistència sanitària han d'estar garantits per principis de solidaritat, equitat i eficiència, a través dels poders públics i de les iniciatives de la societat civil, amb un model d'atenció sanitària que pugui prestar assistència sanitària integral, des de la prevenció, l'atenció primària, l'atenció hospitalària i la protecció de la salut pública.

La persona, eix del sistema sanitari de Catalunya.

La persona ha de ser considerada com el centre de l'assistència sanitària, a qui han d'estar orientades les organitzacions sanitàries, i ho és perquè la sanitat influeix substancialment en la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya. Cal incrementar la qualitat en l'atenció als pacients, atès que l'actual sistema està constituït sobre estructures burocràtiques més orientades a resoldre problemes de les mateixes organitzacions que a l'atenció dels drets dels ciutadans. Per aquesta raó cal reformar l'actual model sanitari, i convertir-lo en un model més dinàmic i flexible que permeti adaptar-lo a les noves necessitats i avançar cap a una xarxa integral d'assistència sanitària.

Considerem que les organitzacions sanitàries han d'estar orientades cap al pacient i les seves necessitats i preferències. El ciutadà ha de ser considerat un subjecte de drets i no un simple perceptor de serveis, i entre el reconeixement d'aquests drets, vinculats al dret d'autonomia de la persona, els pacients han de poder escollir els metges especialistes, amb la finalitat de reforçar la seva capacitat d'opció.

Els professionals de la sanitat

La sanitat té el seu actiu més important en les persones que hi treballen. De llur qualitat i formació dependrà el tracte que rebi el pacient i el mateix avenir de l'organització. Els professionals han de recuperar l'autoritat en el sistema i la seguretat en la seva carrera professional.

Considerem que cal implicar-los més en la presa de decisions per incrementar el rendiment i l'eficiència dels centres sanitaris. Amb aquesta finalitat cal establir un nou model de relacions professionals, que promogui incentius per motivar els professionals i, en conseqüència, que adopti progressivament les reformes organitzatives i retributives que calguin.

Més qualitat a l'atenció sanitària

Per millorar l'atenció i la qualitat de l'assistència sanitària, cal corregir els aspectes negatius de les seves prestacions, com les llistes d'espera, la saturació dels consultoris, el col·lapse a les urgències o la resposta del transport sanitari.

També cal potenciar la capacitat resolutiva de l'atenció primària, adequar millor l'assistència hospitalària als aguts a les necessitats de la demanda, potenciar mètodes d'atenció alternatius, com la telemedicina, potenciar les alternatives a l'hospitalització clàssica i millorar la coordinació entre els diferents nivells assistencials, des de l'atenció primària i hospitalària fins a la sociosanitària i integrar tots els nivells de salut mental en el sistema sanitari.

D'altra banda, els catalans, independentment del seu lloc de residència, han de tenir accés a serveis sanitaris de qualitat similar Cal reformar i modernitzar els hospitals de l'ICS amb les dotacions tecnològiques necessàries.

Atenció primària

Acabada la reforma de l'atenció primària caldrà abordar el futur immediat de l'assistència primària a Catalunya, per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats dels ciutadans, tant pel que fa les estructures assistencials com a l'atenció sanitària, per donar una resposta eficaç centrada en la promoció, la prevenció i la cura de la salut.

La capacitat resolutiva dels centres d'atenció primària és limitada i no mereix la confiança dels ciutadans que, davant de qualsevol malaltia, acudeixen als hospitals. Per això, considerem que cal dotar les àrees bàsiques amb més mitjans professionals i materials, per poder alleujar els hospitals del processos que puguin ser solucionats en el primer nivell assistencial; establir criteris per potenciar la capacitat resolutiva de l'atenció primària, i incrementar l'accés a un ampli catàleg de més proves diagnòstiques, amb les dotacions tecnològiques necessàries per fer-les.

Cal consolidar el model d'atenció primària, adequar l'organització territorial a l'organització sanitària de Catalunya, i tendir progressivament a una atenció basada en els processos assistencials, amb continuïtat en una xarxa assistencial integrada, amb l'objectiu d'incrementar la coordinació amb l'atenció hospitalària, incrementar la capacitat resolutiva dels centres, i prestar una millor atenció amb nivells de qualitat, eficiència, equitat d'accés i d'atenció als ciutadans en els serveis sanitaris de tot el territori de Catalunya.

La gestió de l'atenció primària

A Catalunya hi ha 345 equips d'atenció primària, el 78% dels quals pertany a l'ICS i el 22% restant són recursos gestionats per altres institucions

Catalunya gaudeix d'un sistema sanitari públic amb provisió mixta, on la regulació, el control i el finançament són públics, amb independència de la titularitat de les entitats que presten serveis sanitaris.

La provisió de serveis d'atenció primària a càrrec d'entitats diferents de l'ICS forma part d'un model possible i recomanable en el marc del nostre sistema sanitari públic. Considerem que cal avançar per vies de gestió alternatives que permetin mantenir la sostenibilitat de les garanties i fer més adaptable la prestació d'atenció als ciutadans.

Considerem que cal avaluar i comparar els models en funció dels resultats obtinguts, amb indicadors objectius de qualitat en termes d'assistència, salut, satisfacció dels usuaris, estalvi en despesa farmacèutica, entre d'altres. Però, alhora, garantir als ciutadans la qualitat, l'accessibilitat i el finançament adequat dels dispositius del Servei Català de la Salut,

Temps mínims de visita

Hi ha queixes generalitzades, tant de pacients com de metges dels programes, respecte als temps de visita que s'utilitzen per evacuar les consultes. Les visites tenen una durada d'entre 3 i 5 minuts de mitjana i no es poden atendre els pacients com mereixen. Per això nosaltres proposem la racionalització dels horaris de les visites i allargar la durada de les mateixes els temps necessari per atendre al pacient el que calgui.

Lliure elecció dels metges especialistes

L'elecció del metge suposa el reconeixement d'un dret i constitueix un element que dinamitza l'organització dels centres sanitaris. Aquesta mesura va ser aprovada en el Parlament de Catalunya a proposta del Partit Popular de Catalunya, però encara manca iniciar les reformes organitzatives i funcionals que incloguin els criteris d'actuació per a fer efectiva la lliure elecció de metge entre els especialistes que desenvolupen l'activitat. Per aquest motiu promourem les reformes organitzatives i funcionals necessàries.

Cal establir els criteris per estendre aquest dret a la llibertat per escollir centre sanitari, i metge.

Prestacions en l'atenció hospitalària especialitzada i la coordinació entre diferents nivells assistencials

La demanda d'assistència ha variat, i els hospitals han de reorientar llurs models organitzatius per assolir una nova cultura, basada en el coneixement i l'autonomia dels centres i avançar cap a un sistema sanitari integrat-

En l'àmbit de les prestacions en l'atenció hospitalària especialitzada i la necessària coordinació que ha d'existir entre els diferents nivells assistencials, creiem convenient que s'estableixin els criteris per avançar cap un sistema sanitari integrat per garantir la continuïtat del procés assistencial, tot millorant la coordinació entre els diferents nivells assistencials, des de l'atenció primària, passant per la hospitalària i fins la sociosanitària.

Aquesta mesura requereix flexibilitzar els esquemes organitzatius per adequar-se a les necessitats de la demanda i millorar la gestió de les llistes d'espera, l'atenció d'urgències, dispositius d'atenció continuada amb l'objectiu de millorar la qualitat de les prestacions sanitàries, etc.

Promourem l'adopció de les mesures necessàries per a potenciar les alternatives a la hospitalització clàssica, com ara els centres i la cirurgia major ambulatòria, la cirurgia menor ambulatòria, l'atenció domiciliària amb mesures de suport especialitzat per a malalts crònics i desenvoluparem el programa de cures pal·liatives.

Prestacions sociosanitàries

A Catalunya gaudim des de l'any 1985 del programa sociosanitari «Vida als anys" que compta amb dispositius d'atenció a malalts crònics dependents i a malalties de persones grans. Aquest programa no és suficient per a donar resposta a la demanda actual, no ha estat ben gestionat en la seva aplicació i s'ha contraposat al sistema sanitari en lloc d'integrar's-hi.

Per aquesta raó cal accelerar el desplegament de recursos sociosanitaris en el marc del pla sociosanitari 2000-2005, per disposar, abans de finir l'any 2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equips d'avaluació integral ambulatòria i de cures pal·liatives. Cal millorar la qualitat dels serveis, i especialment la coordinació amb els diferents nivells assistencials, com l'atenció primària i l'hospitalària.

Per altra banda, l'atenció a les persones amb malalties cròniques , degeneratives i especialment d'Alzheimer, requereixen recursos addicionals per poder gaudir d'una atenció integral que inclogui atencions sanitàries i de suport perquè puguin continuar la seva vida, dins de les seves circumstàncies, amb bona qualitat. Per aconseguir-ho cal articular els programes, els recursos suficients i els ajuts necessaris, en col·laboració amb les diferents entitats i organitzacions de familiars.

Model de salut mental

L'atenció a la salut mental ha de permetre a totes les persones amb aquest tipus de problemes, o que estiguin en risc de patir-los, tenir respostes i atenció adaptades a les seves necessitats, des de pacients amb problemes de salut greus, transitoris, o amb risc d'alteracions. La resposta ha de ser resolutiva i ha d'incloure una cartera de serveis integradora, amb equips multidisciplinaris que estiguin en col·laboració amb l'atenció sanitària i social.

Per altra banda, cal preservar un estat de salut mental òptim a partir d'accions preventives i promoció de la salut entre la població.

A Catalunya tenim un model d'atenció de salut mental amb grans dèficits de recursos, que són insuficients tant a nivell de recursos humans com materials. Hi ha una orientació de la demanda insuficient; la xarxa no està integrada en el sistema sanitari; manca la implicació de l'atenció primària. El pla de salut mental no ha estat prou ben finançat, en part perquè no tots els nivells de salut mental estan integrats en el sistema sanitari. Aquesta xarxa paral·lela ha posat en estat precari el sector i ha impedit de prestar atenció adequada a les demandes de les famílies amb malalts d'aquesta mena, que demanen recursos alternatius a l'hospitalització, desplegar els serveis d'urgències psiquiàtriques a tot el territori i estendre els programes als equips de salut mental assistencials. Cal completar aquestes mesures amb l'execució del calendari d'inversions dels centres psiquiàtrics pendents.

Tots aquest factors posen de manifest la necessitat d'aprovar i dotar un pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental que desenvolupi actuacions en l'àmbit de la prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diferents sectors, departaments , administracions, i que doni suport, especialment, a les famílies.

Noves tecnologies en la sanitat

La incidència en la millora de les comunicacions introduirà canvis notoris en l'accessibilitat, la informació del malalt i la prestació mateixa dels serveis. La implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació ha de tenir també especial rellevància, amb la finalitat d'aconseguir un funcionament intern més eficient i millorar la relació amb els beneficiaris dels serveis de salut. Cal potenciar l'ús de la telemedicina, la telecita i la teleassistència, que permetran l'assistència sanitària a domicili dels malalts crònics i les persones grans, i el desenvolupament de sistemes d'informació destinats a la millora de la gestió en les àrees de salut.

No podem oblidar que a Catalunya la sanitat és competència autonòmica. El Partit Popular de Catalunya vol que, en el moment de plantejar polítiques integrals d'atenció a les persones, els ajuntaments catalans, en el marc de les seves competències, contribueixin a la configuració de serveis elementals, com els serveis sanitaris, per al benestar dels ciutadans.

Models de gestió en els centres sanitaris públics

El sistema sanitari a Catalunya està definit a la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, que regula les principals mesures en matèria d'ordenació, planificació i gestió sanitària; crea el Servei Català de la Salut com a organisme fonamental de l'ordenació sanitària per avançar en una distribució adequada dels recursos sanitaris i consolida la realitat sanitària catalana constituïda per la varietat de centres públics i privats amb l'objectiu d'aconseguir una òptima ordenació hospitalària.

És per això que el model sanitari català es caracteritza per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió, en incorporar els hospitals privats i les fundacions amb participació de la societat civil a la gestió dels recursos assistencials que integren la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP).

El Departament de Sanitat i Seguretat Social, a través del Servei Català de la Salut, concerta, mitjançant un contracte, la compra de serveis sanitaris en funció de les necessitats de la població i dels objectius del pla de salut a aquests hospitals, amb unes condicions que comporten despesa financera als proveïdors, ja que sempre hi ha un endarreriment important en els pagaments i els preus que es paguen per unitat són inferiors al cost real.

Modernitzar l'institut Català de la Salut

El principal proveïdor del sistema és l'Institut Català de la Salut (ICS), organisme que cal transformar en una doble línia: d'una banda, cal adscriure l'ICS al Servei Català de la Salut, amb l'objectiu d'evitar duplicitats en l'estructura sanitària i, d'altra banda, cal transformar la personalitat jurídica i de gestió, burocràtica i centralitzada de l'ICS, en una empresa pública, amb l'objectiu de corregir la rigidesa d'un model que sembla més orientat a resoldre els seus propis problemes que a prestar un bon servei sanitari. Per això, la introducció dels criteris de la gestió empresarial el dotarà d'una estructura més àgil, competitiva, eficient, capaç d'adaptar-se a les noves realitats i les necessitats dels ciutadans, millorarà la qualitat dels serveis i guanyarà en simplificació, racionalització i eficàcia.

Concerts sanitaris

El sector concertat té un pes específic en el sistema sanitari, ja que la xarxa de proveïdors d'accés públic a Catalunya fan:

· el 72% de l'activitat d'hospitals d'aguts, altes i cirurgia major ambulatòria
· el 100% del sociosanitari
· el 100% de la salut mental
· el 69'6% de les consultes externes
· el 76'8% de les urgències.

El contracte de compra de serveis és l'instrument primordial de relació entre el SCS i el proveïdor. Aquests hospitals privats o fundacions concerten la compra de serveis sanitaris amb el Servei Català de la Salut, el qual els fixa unes condicions que perjudica llur viabilitat financera, ja que hi ha un endarreriment considerable en la signatura de contractes, en la publicació de tarifes, i en el pagament de les regularitzacions.

El Departament de Sanitat està carregant sobre el sector concertat la seva mala planificació; no planifica amb prou antelació els recursos i aquesta situació de gestió s'agreuja amb el sistema de pagament que s'utilitza, basat en al pagament per unitat bàsica d'assistència, corregida per una estada mitjana. case mix, juntament amb el pagament per alta. Compren els serveis sanitaris per sota del cost, tenen molt de marge residual, i el paguen amb molt d'endarreriment: superen els 9 mesos. Aquest endarreriment en els pagaments i el sota-cost fan que es carregui sobre el sector concertat el deute sanitari, que ascendeix a uns 400 milions d'€.

Els recursos que s'hi destinen a preu per unitat és inferior al cost, però la situació s'agreuja amb el sistema de pagament de la marginalitat, que és satisfeta a un tant per cent gradual, que arriba fins al 10% del seu cost. Aquest sistema és extensiu a les consultes externes.

Aquesta modalitat de concerts impedeix desenvolupar una bona gestió dels centres i en posa en perill la viabilitat financera. En aquest context considerem que cal replantejar els criteris generals, establir i actualitzar els convenis i els contractes de gestió de serveis sanitaris. Cal revisar també els criteris de la contractació actual, ja que està compartimentada en línies de producte que no només no afavoreixen la continuïtat assistencial, sinó que són un impediment per a l'organització eficient dels proveïdors.

Cal replantejar aquesta modalitat per millorar l'eficiència dels centres, els serveis i els establiments sanitaris, promovent-ne la qualitat assistencial i la distribució equitativa dels recursos i establint les modalitats de pagament i les tarifes que regiran la prestació dels diferents serveis amb prou suficiència financera com per assolir l'eficiència dels centres.

Els proveïdors del sistema sanitari, especialment el sector concertat, són els que han fet el major esforç en la millora de l'eficiència i són els més afectats per la insuficiència de recursos

Considerem que la compra de serveis ha de ser tan senzilla, concreta i sintètica com sigui possible. Ha de ser coherent amb el Pla de Serveis i justa per al centre i els seus pacients, amb terminis d'eficàcia i, per tant, de pagament assumibles, i que no afegeixin un cost financer als proveïdors.

Per altra banda, cal distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors sobre la base de criteris objectius i homogenis per a tots ells, flexibles i adaptables a l'entorn, i que siguin clars i intel·ligibles. El model de contraprestació ha de contribuir a incentivar les línies de productes desitjables i la qualitat, així com l'eficiència i els resultats.

Cal avançar en els sistemes d'informació, i avaluar qualitat i cost per poder comprar a termini mitjà per processos, tant en l'àmbit hospitalari com en l'ambulatori; amb una durada plurianual que permeti organitzar els centres amb estabilitat i, en conseqüència, dirigir la compra de serveis als proveïdors més eficients.

Per altra banda, cal minimitzar i, si fos possible, eliminar les subvencions progressivament , ja que el sistema de subvencions, tant a l'explotació com al capital, introdueix un element distorsionador de la gestió. Atès que hi ha un pressupost únic per distribuir entre tots els proveïdors per la compra de serveis, les subvencions equivalen a una reducció dels recursos disponibles per als proveïdors més eficients en benefici dels que ho són menys.

Menys intervencionisme de l'Administració

S'està produint un desplaçament de la societat civil en intervenir excessivament l'administració en l'organització i gestió dels centres.

Des de la promulgació de la LOSC fins a avui, el model ha evolucionat cap a una direcció i un tracte envers el sector sanitari concertat que pot posar en risc la viabilitat del model sanitari propi de Catalunya .

L'Administració utilitza diferents instruments d'intervenció en aquest sector, intervenció que no permet gestionar-lo amb l'autonomia desitjable. Considerem que caldria separar veritablement la figura del comprador de la del proveïdor de serveis i, en conseqüència, evitar les interferències del comprador en la gestió dels proveïdors.

Cal reduir l'intervencionisme i equilibrar la presència de la societat civil i del seu patrimoni amb la presència de l'Administració, per donar resposta als reptes del nostre sistema sanitari públic.

En aquest context, cal afermar un entorn que garanteixi la gestió dels recursos, lluny de posicions dirigistes i intervencionistes, característiques del Govern de la Generalitat actual, posicions que en alguns casos entorpeixen el desenvolupament de la societat d'acord amb la pròpia iniciativa. Atesa la complexitat dels serveis sanitaris, entenem que l'organització interna dels proveïdors s'ha de fer des del valor irrenunciable de l'autonomia dels centres.

Propostes per a millorar l'atenció sanitària.

Gestió sanitària

• · Establir un nou marc d'organització, efectiu i eficient, de l'activitat assistencial basat en un estil de gestió que es fonamenti en la direcció d'equips qualificats per transformar progressivament els hospitals i centres assistencials en organitzacions de coneixements, amb l'objectiu d'avançar cap a la presa de decisions assistencials.
• · Tanmateix, és imprescindible que cada nivell del sistema assumeixi les seves funcions, s'eliminin duplicitats i es defineixin mètodes d'avaluació de direcció per objectius amb resultats pactats i de control homogenis basats en el consens professional.
  Aquestes noves estructures han de contribuir a millorar l'atenció sanitària dels ciutadans i ciutadanes i obtenir qualitat i eficiència en el servei, flexibilitzar i modernitzar el sistema sanitari, tot orientant les organitzacions entorn al pacient i les seves necessitats, donat que el ciutadà s'ha de considerar com un subjecte de drets i no només com un simple perceptor de serveis.
  

Professionals

• · Implantar progressivament les reformes organizatives i retributives dels facultatius de la sanitat, encaminades a incrementar la seva participació en el model d'organització dels centres sanitaris i en l'organització dels propis serveis d'atenció primària, potenciant l'autonomia de la gestió com a mecanisme d'implicació i compromís, amb l'objectiu d'incrementar la motivació dels professionals i augmentar el seu rendiment tot millorant l'eficiència dels centres sanitaris.
• · Promoure la formació continuada dels professionals sanitaris en funció dels objectius de cada organització sanitària.
• · Equiparació salarial dels professionals de la Xarxa d'utilització pública
  Amb els professionals de l'ICS.

Atenció sanitària

• · Garantir que el temps màxim d'espera sigui de sis mesos en els procediments quirúrgics de patologies amb garantia establerts a tots els centres sanitaris del territori, tenint en compte el criteri dels professionals per a la seva priorització. Així com garantir l'assistència en qualsevol altre centre concertat o privat quan no es compleixin aquests terminis
• · Portar a terme les reformes que siguin necessàries per corregir les deficiències que s'estan produint en les organitzacions hospitalàries per poder fer front a la reducció de les llistes d'espera en les patologies amb temps de garantia.
• · Establir el termini màxim d'espera en consultes i proves diagnostiques, garantint l'assistència en qualsevol altre centre concertat quan no es compleixin aquests terminis, amb la finalitat de reduir els temps d'espera, especialment en exploracions per diagnòstic de patologia oncològica.
• · Estendre a tots els centres de referència de Catalunya el programa de diagnòstic ràpid davant la sospita de diagnòstic de càncer. Així com finalitzar l'extensió del programa de cribatge del càncer de mama a totes les dones de Catalunya entre 50 i 64 anys.
• · Crear un registre únic de càncer de Catalunya.
• · Garantir el dret a la segona opinió i en aquest sentit modificarem la llei d'ordenació sanitària de Catalunya per establir els procediments corresponents per poder fer-ho efectiu
• · Garantir la lliure elecció de metge especialista i de centre sanitari, mitjançant l'inici de les reformes organitzatives i funcionals que incloguin els criteris d'actuació per a fer efectiva la lliure elecció de metge entre els especialistes que desenvolupen l'activitat.
• · Establir temps mínims de visita de 10 minuts en els centres d'atenció primària.

Atenció primària

• · Augmentar la capacitat resolutiva de l'atenció primària, incrementant l'accés dels metges del primer nivell assistencial a un ampli catàleg de proves diagnostiques, amb les dotacions tecnològiques necessàries per portar-les a terme.
• · Elaborar i presentar un Pla per millorar la coordinació de l'atenció primària i hospitalària, mitjançant la creació de comissions paritàries d'atenció primària i especialitzada.
• · Adequar els mitjans professionals i materials de les àrees bàsiques a les necessitats.

Atenció especialitzada

• · Elaborar un programa per a la remodelació i modernització dels hospitals de l'ICS amb les dotacions tecnològiques necessàries, que inclourà les construcció de nous hospitals.
• · Adequar l'assistència hospitalària d'aguts a les necessitats de la demanda, per millorar l'eficiència entre d'altres aspectes de la gestió de les llistes d'espera o l'atenció d'urgències, veritables dispositius d'atenció continuada.

Atenció domiciliària

• · Estendre els programes d'atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades i a la gent gran a tota Catalunya, amb l'objectiu de prestar una atenció sanitària integral a les persones grans que ho requereixin de manera coordinada amb els hospitals i amb els serveis socials.
• · Potenciar mètodes d'atenció alternatius, com ara la telemedicina, amb la finalitat de resoldre problemes de salut sense necessitat de desplaçar als malalts, amb coordinació entre els diferents nivells assistencials, amb l'objectiu d'apropar l'assistència sanitària als ciutadans amb dificultats de desplaçament, i poder així reduir la institucionalització residencial innecessària que permetria mantenir a la gent gran dins el seu entorn familiar i social.

Atenció sociosanitària

• · Reforçar la xarxa sociosanitària, en el marc del pla sociosanitari 2000-2005 per poder disposar, abans d'acabar l'any 2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equips d'avaluació integral ambulatòria i cures pal·liatives, per adequar els serveis a la demanda i als objectius del Pla de salut.
• · Millorar la qualitat dels serveis i especialment la coordinació amb els diferents nivells assistencials, com l'atenció primària i l'hospitalària; augmentar d'un 20% el nombre de places; pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental, que desenvolupi programes d'actuació en l'àmbit de la prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diversos sectors, departaments, administracions i que doni suport especialment a les famílies.
• · Desenvolupar i dotar el pla d'Alzheimer per poder donar atenció integral a les persones afectades amb mesures de suport, i articular els programes i els ajuts que cal destinar amb la col·laboració de diferents entitats i organitzacions familiars.

Salut mental

• · Desenvolupar i dotar suficientment el Pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental, que desenvolupi programes d'actuació en l'àmbit de la prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diversos sectors, departaments, administracions i que doni suport, especialment, a les famílies.-
• · Definir el paper de l'atenció primària en l'atenció a la salut mental, en la detecció de la malaltia i la col·laboració en el seguiment dels malalts, en la derivació als dispositius específics del sistema. Per això cal formar i implicar els metges d'aquest nivell assistencial.
• · Integrar tots els nivells de la salut mental al sistema sanitari i reforçar el Pla de Salut Mental amb la inclusió d'un calendari d'inversions en els centres psiquiàtrics de Catalunya, tot i establir recursos assistencials alternatius a l'hospitalització, especialment l'atenció especialitzada ambulatòria, els centres de dia, amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera d'aquest àmbit sanitari.
• · Garantir l'atenció multidisciplinària i la continuïtat assistencial mitjançant l'articulació amb la resta de serveis sanitaris i socials.
• · Desplegar els serveis d'urgències psiquiàtriques a tot el territori, incrementant els recursos i els programes dels equips de salut mental tant en l'hospitalització d'urgències com en les urgències domiciliàries.
• · Promoure acords de col·laboració amb les associacions d'autoajuda per a familiars de malalts psiquiàtrics.
• · Preveure un increment del 25% dels recursos destinats a salut mental per solucionar progressivament les mancances del servei existent.
• · Portar a terme polítiques transversals entre els departaments afectats per donar resposta a les necessitats dels pacients amb mesures de suport adequades en l'àmbit sanitari, social, educatiu i laboral, per facilitar llur integració en la societat i potenciar la seva autonomia.

Anorèxia i Bulímia

• · Promoure i implementar, en el marc del Pla Interdepartamental per a l'anorexia i la bulímia, els programes d'atenció precoç i atenció als trastorns de la conducta alimentària, mitjançant protocols d'actuació conjunta en els nivells primari i especialitzat de l'atenció sanitària, amb la finalitat de fer front a aquest important problema sanitari i social, així com a potenciar les mesures de prevenció i ajut a les famílies amb persones afectades.

Ús racional dels medicaments

• · Elaborar una nova Guia pràctica clínica, protocols terapèutics de selecció de medicament i elements de suport a la prescripció, que inclogui les mesures per a l'ús racional dels medicaments, amb la finalitat de contribuir a la contenció de la despesa de farmàcia, així com a promoure la utilització de medicaments genèrics i preus de referència entre els professionals mèdics i farmacèutics i a fomentar l'educació sanitària dels ciutadans i ciutadanes per fomentar l'ús racional dels medicaments i reduir l' automedicació i l'acumulació de medicaments.
• · Promoure una cultura sobre la utilització correcte dels medicaments i el seu us racional entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en col·laboració amb tots els operadors, mitjançant la promoció de campanyes informatives sobre comportament saludable i el risc de l'automedicació.

Noves tecnologies en la sanitat

• · Implantar Intranet a totes les àrees de salut, incorporant-hi les històries clíniques, la gestió dels serveis sanitaris i la intercomunicació entre unitats i professionals, amb la finalitat que tots els agents implicats s'hi puguin connectar, inclosos els professionals de la sanitat, per facilitar la cooperació entre centres.

Malalties minoritàries

• · Constituir les unitats o consultes pluridisciplinàries especifiques pel tractament en els centres de referència amb l'objectiu de poder fer un tractament integral dels malalts de fatiga crònica, fibromiàlgia tot dotant-los dels recursos materials i humans que siguin necessaris per portar-ho a terme.

Concerts sanitaris

1. Modificar els contractes de gestió de prestació de serveis sanitaris en règim de concert, en els següents termes:

a) Establir contractes de compra, de durada quadriennal i amb autorització de despesa plurianual, que incloguin clàusula de revisió de l'IPC, i amb regulació de volum de compra d'acord amb l'activitat, per poder comprar a termini mitjà i per processos, tant en l'àmbit hospitalari com en l'ambulatori, amb la finalitat d'afavorir l'organització dels centres i els serveis amb eficàcia i estabilitat.

b) El contracte de compra de serveis especificarà els serveis que es compren, el detall de les característiques i el seu preu serà alhora just per als centres, amb terminis d'eficàcia i, per tant de pagament, assumibles i que no afegeixin un cost financer als proveïdors.

c) Modificar la modalitat de pagament amb reducció de terminis que no excedeixin els 90 dies des de la prestació dels servei.

d) Aprovar i publicar, al llarg del primer trimestre de cada any, la contractació dels serveis sanitaris en règim de concert.

2. Distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors a partir de criteris i objectius homogenis, flexibles i adaptables a les necessitats, amb dotacions suficients i equilibri financer, per anivellar el preu/unitat al cost real, i també per eliminar progressivament la marginalitat, per garantir la viabilitat econòmica dels centres sanitaris.

3. Establir un nou model de contraprestació que contribueixi a incentivar la qualitat i l'eficiència dels resultats. En aquest context, crear una central de resultats que permeti avaluar i comparar de manera homogènia tots els proveïdors i la seva relació cost/benefici, per conèixer l'eficàcia dels procediments i de les terapèutiques emprades.

4. Separar definitivament les entitats i les activitats de finançador, comprador i proveïdor, per evitar interferències de l'Administració en la gestió dels proveïdors i per garantir l'autonomia dels centres sanitaris.

Nou mapa sanitari

Elaborar un Mapa Sanitari Bàsic de Catalunya amb els següents criteris:

• · Equitat de resolució per regió sanitària en totes les línies d'atenció primària, aguts, sociosanitària i salut mental.
• · Establiment de nivells reals de resolució a assolir pels hospitals d'aguts en cada regió sanitària: hospitals generals bàsics i hospital de referència.
• · Establiment dels costos assumibles en base a la resolució a assolir pels hospitals. Creació de la «Regió Sanitària de Catalunya" per a la planificació de la resolució, i el finançament, de tot allò no assumible per a les regions sanitàries per raons de volum i/o de concentració de tecnologia (actual «terciarisme"). Alternativa al mixt actual que el Consorci Sanitari de Barcelona gestiona, perquè aquest gestioni el mateix que un altra regió sanitària.
• · Anàlisi qualitatiu i quantitatiu de la demanda dels no censats a Catalunya. Integració de l'ICS en el SCS d'acord amb la LOSC i adequació dels seus serveis centrals i territorials.
• · Regulació de la intermediació de la gestió en el sector concertat.
• · Regulació normativa assumible pel finançador i autonomia de gestió real.

Drogues

A Catalunya, igual que a Espanya i a la resta d'Europa, el model del consum de drogues ha variat. Aquest consum ja no està basat en l'heroïna, amb el gran component de marginació social que comporta aquesta substància, sinó que es basa en altres drogues, amb un component d'exclusió social menor, però que afecten un grup important de joves de la nostra societat.

Diverses enquestes indiquen que un 10,5% dels joves catalans han provat les drogues de disseny, fet que demostra la seva actitud permissiva envers aquestes substàncies. El 82% dels estudiants tenen la percepció que en els seus instituts s'ha consumit algun tipus de drogues de síntesi o cannabis, entre d'altres. D'altra banda tenim les dades de les atencions hospitalàries publicades per l'Hospital Clínic de Barcelona: 104 urgències en 15 mesos, de 5 a 10 urgències mensuals, i no podem obviar el nombre de morts causats pel seu consum

Cada dia hi ha més joves que uneixen el consum de drogues a la diversió; molts d'aquests joves consideren que en controlen el consum, i molts pares desconeixen en què ocupen els seus fills el temps d'oci.

El problema d'aquestes drogues és que comporten nous patrons que impliquen un canvi d'estratègia en les polítiques de prevenció, de reacció, i que alteren la diversió i l'oci de qui les consum, ja que estan compostes de psicoestimulants associats bàsicament a diversos grups de diversió. Des d'un punt de vista de la prevalença, la incidència és molt més gran.

La incidència del consum de drogues en la gent jove de Catalunya demostra dues realitats: d'una banda, s'ha estabilitzat el consum en la població en general, però, de l'altra, se n'ha incrementat substancialment el consum esporàdic; és a dir, els consums és experimental en la població d'entre 14 i 18 anys, la qual cosa significa que molta gent jove, després d'haver-ho experimentat, ho va abandonant gradualment, i només un percentatge molt petit consolida aquest consum. Però es cert que s'ha produït un increment de l'1'5% del consum experimental, i estem parlant aproximadament d'un 4% de joves que poden consumir pastilles de forma més o menys habitual. El que passa és que es tracta d'un percentatge prou important perquè ho tractem seriosament, ja que estem veient que són substàncies que ocasionen danys molt importants a la salut i que tenen conseqüències no només per a qui les consumeixen, sinó també per a la resta de la societat.

Això ens situa el problema i ens explica que el tenim perquè, com que els joves encara no en perceben els riscos, s'aventuren a consumir aquestes substàncies.

Aquesta situació ha de comportar un canvi a l'estratègia en les polítiques de prevenció, que ha d'esdevenir una peça fonamental en la lluita contra aquestes substàncies, i que s'ha de centrar en les polítiques educatives i les polítiques formatives, la clau de les quals és la informació i la sensibilització de la societat. Cal informar la ciutadania, mitjançant campanyes massives d'informació, que aquestes drogues són veritablement perilloses; i cal que tots siguem conscients del risc real que en comporta el consum.

En aquest sentit el Pla Nacional sobre Drogues està treballant intensament per incrementar la percepció del risc, amb major informació al teixit associatiu; en aquest àmbit juguen un paper molt important les ONG.

Cal treballar intensivament i conjuntament amb les famílies i amb els professors, perquè que es converteixin en la peça clau de la formació educativa dels infants. També hem de tenir en compte, especialment, els mitjans de comunicació. L'objectiu de l'actuació conjunta d'aquests tres elements ha de ser augmentar la informació i la percepció del risc.

D'altra banda, cal actuar en la reducció del dany, objectiu que requereix portar a terme un treball conjunt amb les organitzacions no governamentals, amb la finalitat que les persones que, malgrat tots els missatges, consumeixin drogues, ho facin amb el menor risc possible.

Cal extremar les mesures de control i incrementar les precaucions perquè no es fomentin situacions de risc.

Cal prioritzar les mesures preventives, com l'educació en els valors, les competències i les habilitats socials, i cal dirigir-les especialment als infants i els joves; una prevenció centrada en el reconeixement de la realitat i que requereix avaluacions i rigor metodològic .

Volem reafirmar com a prioritat la recerca de solucions per plantar cara als problemes resultants del consum de drogues, que tenen una greu incidència sobre moltes famílies. Per assolir aquest objectiu és fonamental el paper de les administracions locals, com a administracions més properes als ciutadans.

Propostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de disseny

• · Posar en marxa un programa d'informació i prevenció de les anomenades drogues de síntesi que contempli, com a mínim:
  • Establir nous programes de prevenció de danys associats amb el consum d'èxtasi i d'altres drogues de síntesi, entre els consumidors d'aquestes substàncies o la possible població de risc.
  • La potenciació -dins del marc del Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola- d'un conjunt d'accions de difusió i d'informació sobre les conseqüències del consum de drogues de síntesi als instituts d'ensenyament secundari de Catalunya.
  • Replantejar els continguts dels programes educatius adreçats als alumnes de primària i secundària, amb inclusió de nous materials i programes de prevenció que arribin a connectar amb els infants, amb l'objecte de desenvolupar hàbits i estils de vida saludables, i sobretot que siguin conscients del risc que comporta l'ús de les drogues.
• · En aquest sentit, fomentar actituds favorables a no consumir drogues; promoure el manteniment de la salut, a través d'un disseny curricular de l'àrea d'educació per a la salut; proporcionar als alumnes els recursos necessaris per a acarar adequadament les situacions relacionades amb el consum de drogues; educar els alumnes per a la utilització positiva del seu temps d'oci.
• · Incrementar els recursos per a la investigació dels efectes de les noves drogues de síntesi que apareixen en el mercat.
• · Elaborar un estudi sobre el consum de drogues de síntesi i sobre els nous hàbits de consum per avaluar-ne la incidència sobre el jovent català.
• · Avaluar les necessitats d'atenció sociosanitària que en el futur requeriran els adolescents que en l'actualitat consumeixen drogues de síntesi.
• · Establir nous mecanismes de coordinació amb les entitats municipalistes de Catalunya per establir polítiques comunes en la prevenció i la lluita contra les drogues.
• · Desenvolupar sistemes de recollida de dades que permetin conèixer la realitat social relativa al consum de drogues en cada municipi i la incidència dels plans i els programes en els sectors de la població a què s'adrecen.
• · Fer un diagnòstic de la incidència de les drogues de disseny a cada municipi de més de 20.000 habitants, d'acord amb els ajuntaments o els consells comarcals de Catalunya, amb la finalitat de replantejar els programes sobre la prevenció del seu ús recreatiu; formular un pla que inclogui estratègies globals amb rigor metodològic i que incorpori totes les substàncies que poden ser objecte d'ús i abús, especialment les anomenades drogues de disseny, per modificar actituds i capteniments en relació amb el consum d'aquestes substàncies.
• · Elaborar programes transversals per actuar conjuntament amb els mitjans de comunicació, la família i l'escola, amb l'objectiu d'incrementar la informació i la percepció del risc, especialment en èpoques com l'estiu, en què el consum d'aquestes substàncies augmenta de manera significativa.
• · Intensificar la col·laboració amb les organitzacions no governamentals, en els programes de prevenció i reducció de danys, incrementar els recursos econòmics i materials per portar a terme les actuacions que desenvolupen, per poder contribuir a minimitzar els danys a les persones consumidores.
• · Adequar la xarxa d'assistència a les noves demandes originades pel consum de drogues de disseny, especialment en l'atenció primària, amb unitats especialitzades per atendre les urgències que es produeixen a causa del consum d'aquestes substàncies.
• · Establir acords amb els propietaris de les sales de festes i els centres d'oci nocturn, amb la finalitat de fer-los partícips en el control de la distribució i el consum de drogues, i en les mesures que cal adoptar amb la finalitat de reduir els danys.
• · Promoure que les sales de festes i els centres d'oci nocturn disposin de punts d'aigua potable, sistemes de ventilació adequats, i establir protocols d'actuació en casos d'emergència.
• · Incrementar les dotacions econòmiques dels plans de lluita i prevenció contra les drogodependències, amb la finalitat que puguin ser desenvolupats amb eficàcia.

Propostes per prevenir, tractar i rehabilitar en la resta de drogues

• · Posar en marxa programes d'intercanvi de xeringues i de distribució de kits sanitaris, i ampliar la col·laboració amb les oficines de farmàcia.
• · Impulsar un pla de xoc, en coordinació amb totes les administracions, per al control del comerç i el consum de drogues en els centres d'oci.
• · Potenciar l'activitat de les associacions sense ànim de lucre en el disseny i el desenvolupament de les polítiques d'atenció dels drogoaddictes.
• · Crear els Centres d'Atenció Telefònica d'Atenció 24 hores per orientar els pares i els adolescents en matèria d'estupefaents.
• · Apropar els recursos als usuaris en les zones on hi ha una afluència important de drogodependents, amb la creació de nous equips itinerants multidisciplinaris, i configurar una xarxa de recursos adequada a donar resposta a l'alt grau de conflictivitat en determinades zones marginals.
• · Intensificarem els programes de reinserció sociolaboral dels drogoaddictes:
  • a) Impulsant campanyes dirigides a sensibilitzar el conjunt de la societat, amb l'objectiu de promoure la participació activa i solidària dels ciutadans en el procés d'integració social del drogoaddicte, i també a modificar les actituds i els estereotips negatius que acompanyen aquesta classe de malalts.
  • b) Potenciant els programes de formació ocupacional i professional del drogodependent, incrementant el paper dels serveis públics d'ocupació, i també els serveis socials.
• Incrementant els recursos destinats a programes d'integració social de persones drogodependents i a l'assessorament de les seves famílies.